Actualment, pocs projectes art\u00edstics abasten un camp po\u00e8tic i dramat\u00fargic tan ampli i divers com el de la Societat Doctor Alonso. Si una intenta fer un rep\u00e0s als seus treballs, troba infinits camins possibles, incomptables fils per estirar a fi d’intentar treure l’entrellat de la seva proposta. Tota aquesta amplitud i diversitat podria convertir els nostres esfor\u00e7os per apropar-nos al seu treball en una tasca extenuant i segurament est\u00e8ril: al final, despr\u00e9s de rec\u00f3rrer els seus camins i cabdellar cada fil possible, continuar\u00edem embolicades en una combinaci\u00f3 extravagant de categories. Qu\u00e8 cal fer, doncs? Com ens podem apropar a la seva proposta?<\/p>\n
Imaginem el seg\u00fcent: un ambient fosc, l’angle d’una taula de pedra. A sobre, un tap\u00eds fet un garbuix que crea una superf\u00edcie inestable. Al damunt, una sofisticada copa feta amb una conquilla de n\u00e0util. Davant de la copa, un plat de plata col\u00b7locat al caire del tap\u00eds i de la taula. Sobre el plat, una delicad\u00edssima caixa de porcellana xinesa, amb la tapa lleugerament oberta perqu\u00e8 dins hi ha una cullereta. Enganxada a la porcellana hi ha una llimona a mig pelar, amb la pell que encara no ha estat enretirada del tot i que dibuixa una espiral que penja fora del plat i s’aboca al buit. A la imatge, hi ha molts m\u00e9s objectes, per\u00f2 de la mateixa manera que els ja descrits, tots semblen anunciar una possible cat\u00e0strofe que faria que tot acab\u00e9s per terra, trencat. M’imagino la natura morta que Willem<\/span> Kalf<\/span> va pintar cap a l’any 1662 (Museu Nacional Thyssen Bornemisza). Aquesta situaci\u00f3 de tensi\u00f3, aquest drama, parla, per descomptat, de la fugacitat del temps i de l’amena\u00e7a de l’instant. Sobretot, per\u00f2, parla d’un cos absent, d’un cos que sembla que s’hagi escapat de l’escena just abans que nosaltres la mir\u00e9ssim, deixant rere seu aquesta situaci\u00f3 d’inestabilitat i amena\u00e7a de ru\u00efna, deixant enrere la representaci\u00f3, aquesta imatge que nosaltres veiem ara. El que m’interessa d’aquest quadre \u00e9s precisament aquest cos esmunyed\u00eds que ha aconseguit esquivar la nostra mirada.<\/p>\n Hi ha en el projecte coreogr\u00e0fic i dramat\u00fargic de la Societat Doctor Alonso una fugida decidida de la representaci\u00f3 autoritzada. De la mateixa manera que aquest cos s’escapa de la imatge, sembla que el seu projecte consisteix a sostenir un despla\u00e7ament constant que fa que la mirada convencional sempre arribi, d’alguna manera, tard. Com si es tract\u00e9s d’una llebre que, en cada ocasi\u00f3, aconsegueix escapar, \u00e0gil, del ca\u00e7ador. En aquest sentit i, de la mateixa manera que en la natura morta de Kalf<\/span>, per a Societat Doctor Alonso sembla que aix\u00f2 que en diem \u00abposada en escena\u00bb seria el que es deixa enrere: un espai d’abs\u00e8ncia on ressona l’eco d’una acci\u00f3 que ha passat abans que hi h\u00e0gim arribat.<\/p>\n La prol\u00edfica diversitat que caracteritza la Societat Doctor Alonso fa que en escena sempre passin coses precioses. Tota mena de cossos, tota mena d’espais. Tota mena d’accions. Com en el quadre, per\u00f2, tots aquests paisatges vius serveixen per fer realitat un despla\u00e7ament essencial que fa lliscar el drama fins a indrets que no es veuen i cap a temps en qu\u00e8 no s’\u00e9s. \u00c9s a dir, el que s’explica passa fora del marc de representaci\u00f3, en aquest espai entremig en qu\u00e8 la consci\u00e8ncia dels espectadors inevitablement entra en joc com un personatge m\u00e9s de la representaci\u00f3.<\/p>\n