{"id":115532,"date":"2020-12-10T21:32:35","date_gmt":"2020-12-10T21:32:35","guid":{"rendered":"https:\/\/develop.mercatflors.cat\/blog\/?p=2142"},"modified":"2023-06-15T09:48:21","modified_gmt":"2023-06-15T09:48:21","slug":"pitjor-que-la-pesta-per-barbara-raubert","status":"publish","type":"blog","link":"https:\/\/develop.mercatflors.cat\/en\/blog\/pitjor-que-la-pesta-per-barbara-raubert\/","title":{"rendered":"‘Pitjor que la pesta’, per B\u00e0rbara Raubert"},"content":{"rendered":"

DIVISA
\nA l\u2019atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,
\nde classe baixa i naci\u00f3 oprimida.
\n<\/em><\/p>\n

I el t\u00e8rbol atzur de ser tres voltes rebel.<\/em><\/p>\n

Drap de la pols, escombra, espolsadors,
\nplomall, raspall, fregall d’espart, camussa,<\/em>
\nsab\u00f3 de tall, baieta, lleixiu, sorra,
\ni sab\u00f3 en pols, blauet, netol, galleda.
\nCossi, cubell, i picamatalassos,
\n<\/em>esponja, pala de plegar escombraries,
\n<\/em>gibrell i cendra, salfumant, cap\u00e7anes,
\nSurt el guerrer vers el camp de batalla.<\/p>\n

Maria-Merc\u00e8 Mar\u00e7al (Cau de Llunes, 1976)<\/p>\n

Mamela Nyamza (Ciutat del Cap, 1976) va n\u00e9ixer dona, de classe baixa i en una societat oprimida on va haver de construir la seva identitat. I, tamb\u00e9 com la nostra poeta Maria-Merc\u00e8 Mar\u00e7al, va n\u00e9ixer tres voltes rebel i va fer de la seva condici\u00f3 una plataforma des d’on reivindicar-se i reclamar drets humans i llibertat.<\/p>\n

Per aix\u00f2, parlar d’artista-activista sona redundant en el cas d’aquesta core\u00f2grafa sud-africana que sempre ha ent\u00e8s l’art com una eina d’acci\u00f3 pol\u00edtica i l’artista com un altaveu privilegiat per a la lluita. Explica que va comen\u00e7ar classes de ballet gr\u00e0cies a la seva \u00e0via, que no va parar d’insistir fins que la seva neta va tenir pla\u00e7a en l’\u00fanica escola de dansa del gueto de Gugulethu on vivien, i que formava part d’un projecte de patrocini d’alguns empresaris blancs que, en ple apartheid, organitzaven espais d’oci i seguretat per als joves negres, i aix\u00ed els treien del carrer. Tamb\u00e9 relata que l’any 1999, quan la seva mare va ser violada i assassinada, va decidir que la dansa havia de servir per explicar hist\u00f2ries reals, sovint biogr\u00e0fiques i sempre universals. La dansa de Mamela Nyamza \u00e9s una dansa d’amor i dolor.<\/p>\n

Despr\u00e9s de l’escola a Gugulethu va anar a Pret\u00f2ria, i m\u00e9s endavant va obtenir una beca a l’escola d’Alvin Aley de Nova York, on va poder treballar en diferents companyies americanes i espectacles musicals com The Lion King o We Will Rock You. Establerta a Brooklyn l’any 1969, aquesta escola entroncava amb el llegat de Katherine Dunham, l’etn\u00f2loga, core\u00f2grafa i professora que va fundar la primera escola de ballet exclusivament per a negres a Chicago el 1931, i que Alvin Aley havia conegut als 15 anys. En els tres casos -Dunham, Aley i Nyamza- la negritud s’ha exposat com a exclamaci\u00f3: exclamaci\u00f3 de qualitats art\u00edstiques i de necess\u00e0ries reclamacions. Les qualitats tenen a veure amb una cultura, la negra, hist\u00f2ricament entrenada en el ritme i la corporalitat, que els ha obert les portes a espectacles comercials, ja fossin Hollywood, Broadway, o altres espais retribu\u00efts que permetien, per altra banda, mantenir una experimentaci\u00f3 sovint m\u00e9s carestiosa; pel costat de les reclamacions, aquests tres creadors han orientat les seves obres i els processos de creaci\u00f3, producci\u00f3 i exhibici\u00f3 que les acompanyaven, com a bandera i manifestaci\u00f3 de la condici\u00f3 social negra.<\/p>\n

Encara que l’etapa de formaci\u00f3 a Nova York ajud\u00e9s a Mamela Nyamza a projectar-se internacionalment com a creadora, es va autoimposar la norma d’estrenar totes les seves peces primer a casa i mai no deixar de conrear el propi territori. De fet, continua vivint al ghetto de Gugulethu (una contracci\u00f3 de les paraules igugu lethu, que en bantu significa “el nostre orgull”), encara ara una de les zones m\u00e9s violentes del m\u00f3n, on condueix un projecte de dansa a les escoles a trav\u00e9s del qual tracta temes com la Sida, les drogues o la viol\u00e8ncia. Perqu\u00e8 l’apartheid va ser derrocat el 1994, per\u00f2 la germanor entre negres i blancs o entre tribus de diferents idiomes ha reculat en els darrers anys, i l’esperan\u00e7a en la naci\u00f3 de l’arc de sant Mart\u00ed (que imaginava el reverend Desmond Tutu) encara no ha deixat de tronar. D’aix\u00f2 va Black Privilege (2018), la pe\u00e7a que ara es presenta al Mercat de les Flors: de la hipocresia i dels prejudicis. \u00c9s una pe\u00e7a de contrastos on alterna un ritual d’empoderament femen\u00ed amb un proc\u00e9s judicial a homes poderosos que han com\u00e8s actes terribles; l’espiritualitat de cara a la llei; la t\u00e8cnica de puntes cl\u00e0ssiques enmig de danses africanes. I la idea de privilegi al costat de la paraula negre.<\/p>\n

El reconeixement com a creadora es confirma l’any 2018, quan el Festival Nacional de les Arts de Sud-\u00e0frica, que se celebra a Makhanda, Ciutat del Cap, tria Mamela Nyamza com a artista convidada. \u00c9s el primer cop que aquest festival -que l’any 2014 celebra a l’actriu Sylvaine Strike, o 2017 el compositor Neo Muyanga- posa el focus en una artista de dansa, i s’hi presenten tres peces seves: Phuma Langa (creada el 2016 sobre el proc\u00e9s de separar-se i reconciliar-se), Hatched (una revisi\u00f3 de la seva pe\u00e7a Hatch, del 2008, on parla de l’evoluci\u00f3 de la seva sexualitat, des de la condici\u00f3 de mare fins a definir-se com a lesbiana) i l’esmentada Black Privilege. Hatched tamb\u00e9 t\u00e9 una versi\u00f3 en tr\u00edptic audiovisual, dirigit per Ebrahim Hajee i en col\u00b7laboraci\u00f3 amb l’artista blanca tamb\u00e9 sud-africana Robyn Denny, que es va presentar a Barcelona dins el Loop Festival del 2016.<\/p>\n

L’any 2018 tamb\u00e9 va ser important per a Nyamza perqu\u00e8 va acceptar el c\u00e0rrec de subdirectora art\u00edstica del Teatre Nacional de Sud-\u00e0frica, amb la voluntat de millorar la situaci\u00f3 dels joves artistes locals. Per\u00f2 unes declaracions fetes en p\u00fablic sobre les pr\u00e0ctiques nepotistes del director de la instituci\u00f3 van fer que se li retir\u00e9s la confian\u00e7a nom\u00e9s un any despr\u00e9s del seu nomenament. No \u00e9s que no busqui el confort, \u00e9s que la incomoditat \u00e9s part de la seva manera de fer.<\/p>\n

Un dels privilegis dels que no vol prescindir com a artista -sigui negra, blanca o de l’arc de sant Mart\u00ed- \u00e9s el d’enfadar el p\u00fablic. Fa uns mesos va estrenar Pest Control, creada durant el confinament i que clama contra els abusos que reben les dones tant si estan tancades a casa com en l’\u00e0mbit laboral, quan els homes no accepten la seva efici\u00e8ncia. Aquesta \u00e9s la pesta a la que es refereix en el t\u00edtol de la seva darrera obra, una pesta que \u00e9s tan mundial com la pand\u00e8mia que vivim, i encara m\u00e9s letal.<\/p>\n

B\u00e0rbara Raubert
\n<\/strong><\/p>\n

MAMELA NYAMZA presenta ‘Black Privilege’ al Mercat de les Flors el 17 de desembre de 2020<\/span><\/a><\/p>\n

Web de la companyia:<\/strong><\/p>\n

http:\/\/mamelanyamza.com\/<\/span><\/a><\/p>\n

Entrevista a Mamela Nyamza gravada en el marc del Hau-Festival de Berl\u00edn el 2019<\/strong><\/p>\n