“Ens sent\u00edem incapa\u00e7os de comprendre all\u00f2 que ens envoltava, i
\nens mov\u00edem lliscant com fantasmes sorpresos i amb una por
\nsecreta, tal com pot sentir-ho qui mant\u00e9 el seny davant de
\nl\u2019esclat d\u2019entusiasme d\u2019una casa de bojos. [\u2026] La terra no
\nsemblava la terra. Ens hem acostumat a veure-la sota la imatge
\nd\u2019un monstre conquerit, per\u00f2 all\u00e0\u2026 all\u00e0 se la percebia encara
\ncom una cosa horrorosa i lliure. [\u2026] Qu\u00e8 hi havia all\u00e0, despr\u00e9s
\nde tot? Alegria, tristesa, por, devoci\u00f3, valor, c\u00f2lera\u2026”<\/p>\n
Josep Conrad: El cor de les tenebres (1899)<\/em><\/p>\n Un viatge. El de la crida del bosc. Seducci\u00f3 i confrontaci\u00f3 a parts iguals. El bull de la sang, vinculada a la vida, per\u00f2 tamb\u00e9 sang vessada per la besada darrera de la mort, el bes \u00faltim del m\u00f3n, p\u00f2stuma davallada cap al no-res. L\u2019anihilament, la destrucci\u00f3, l\u2019horror del que ignorem, l\u2019amena\u00e7a latent i fins i tot expl\u00edcita de la viol\u00e8ncia han estat sempre molt presents en la traject\u00f2ria de la companyia belga \u00daltima Vez, una mica com si ja ho dugu\u00e9s escrit a la llavor cromos\u00f2mica d\u2019all\u00f2 que li anuncia el nom. Fer cada obra com si fos l\u2019\u00faltima, en un joc a tot o res, partint de zero i anant a totes. D\u2019aqu\u00ed, l\u2019energia. D\u2019aqu\u00ed, all\u00f2 que en aquesta companyia el moviment ha tingut sempre d\u2019explosi\u00f3 en totes direccions, de carrera boja i tensa endavant, amb la boca oberta, com la del cavall que renilla en ple galop.<\/p>\n Fill de veterinari, deixeble de Jan Fabre, el core\u00f2graf belga Wim Vandekeybus s\u2019ha instal\u00b7lat sovint en aquest territori fronterer, entre la promesa d\u2019una vitalitat a prova de bombes, tensa com una molla, i la foscor que la cerca. A dalt, la claror, la llum; a baix, les fulles mortes en descomposici\u00f3 del silenci somort del sotabosc i la quietud m\u00e9s dura, la que perdura. Aquesta dial\u00e8ctica inquietant \u00e9s la nostra, fins i tot viscuda laber\u00ednticament, com sempre ho ha fet \u00daltima Vez per mitj\u00e0 d\u2019una narrativa que busca el seu propi fil d\u2019Ariadna dramat\u00fargic fora de l\u2019explicitaci\u00f3 as\u00e8ptica dels noticiaris, on la viol\u00e8ncia, l\u2019aband\u00f3 i les pors reals ja no semblen significar res. Quan Vandekeybus presenta ments i vides a la deriva, ens n\u2019arriba primer que res el crit munchi\u00e0 que els explota a la boca, la impressi\u00f3 subjectiva, les sensacions personals, les percepcions de la pell, les ferides d\u2019ara i d\u2019ahir, les traces de les cicatrius llegades. Vandekeybus \u00e9s visualment po\u00e8tic i narrativament cinematogr\u00e0fic. Per aix\u00f2 sedueix i frustra les expectatives de l\u2019espectador segons li interesssa, amb la creaci\u00f3 constant d\u2019escenes que poden semblar primer d\u2019un naturalisme absolut (de pel\u00b7l\u00edcula), per\u00f2 de seguida es revelen on\u00edricament expressionistes i conviden a fer-se preguntes que la pe\u00e7a sols respon a mitges. Aquest \u00e9s l\u2019ham de la po\u00e8tica de Vandekeybus: una pastanaga narrativa que crea atmosferes a la manera del cineasta David Lynch, amb textures mentals, subjectives, envolvents, d\u2019una coher\u00e8ncia dramat\u00fargica incontestable i radical.<\/p>\n A Traces<\/em> (2019), la m\u00fasica en directe ens colpeja de forma similar a les imatges. Vandekeybus s\u2019escriu amb la V de vert\u00edgen visual, de valentia i vigor esc\u00e8nics, de velocitat i veritat, de vastitud vital. I la m\u00fasica hi fa de correlat objectiu equivalent. Encarna la mateixa ambici\u00f3, quan es reparteix en textures t\u00edmbriques d\u2019una gran diversitat, i oscil\u00b7la pel ritme tribal de la percussi\u00f3, la car\u00edcia vellutada de la guitarra ac\u00fastica o la veu de la instrumentista m\u00faltiple Trixie Whitley. El paper d\u2019ella \u00e9s el d\u2019un trobador modern que du les regnes de la hist\u00f2ria de manera similar al rol exercit tamb\u00e9 en directe pel cantant i compositor David Eugene Edwards en una pe\u00e7a de fa anys, Blush<\/em> (2002). En aquella obra, hi havia la mateixa dualitat entre el grup d\u2019int\u00e8rprets i el m\u00f3n natural. A Traces<\/em> s\u00f3n \u00f3ssos i arbres enormes; a Blush<\/em>, gripaus movent-se com cucs en un cad\u00e0ver o els ballarins nedant gustosament entre dofins. Realitat i ficci\u00f3 refoses en escena, a Blush<\/em> el viatge era el d\u2019Orfeu baixant a buscar la seva dona als inferns, i tot gravitava \u2013com de fet a Traces<\/em>\u2013 al voltant de l\u2019oposici\u00f3 vida-mort, per\u00f2 tamb\u00e9 entre la nostra naturalesa m\u00e9s salvatge i una altra cosa que no sabem explicar-nos, que sembla apuntar m\u00e9s enll\u00e0, que ens impulsa endavant i ens ajunta en el millor i el pitjor, de vegades tamb\u00e9 de forma una mica rapa\u00e7 respecte del nostre origen primer. Perqu\u00e8 alguna cosa anima el ninot articulat que som, per\u00f2 sovint rau enterrada sota capes d\u2019oblit alienador, inquietantment poc civilitzat, animal.<\/p>\n Les traces (empremtes, petjades, marques) que Traces<\/em> busca en aquesta carretera perduda enmig del bosc i to de road movie<\/em> s\u00f3n les mateixes que han interessat a Wim Vandekeybus des de la primera obra de la companyia \u00daltima Vez. A What de Body Does Not Remember<\/em> (1987), el core\u00f2graf ja es preguntava sobre all\u00f2 que el cos no recorda, sobre qu\u00e8 amaga i, malgrat tot, du escrit a la pell. Aleshores i ara la desconfian\u00e7a en la paraula ha estat absoluta. El 1991 ho deia a Immer das Selbe gelogen<\/em> (\u00e9s a dir, \u201csempre les mateixes mentides\u201d), on un int\u00e8rpret de m\u00e9s de vuitanta anys desgranava en escena hist\u00f2ries i m\u00e9s hist\u00f2ries que no duien enlloc. Com en el teatre de Samuel Beckett i Harold Pinter, Wim Vandekeybus sap que les paraules amaguen m\u00e9s del que revelen, que s\u00f3n sobretot una m\u00e0scara social i no cap mostra de sinceritat. Per aix\u00f2 no ens cal desxifrar qu\u00e8 diuen els seus personatges ni furgar en la torre de Babel amb qu\u00e8 s\u2019expressen. S\u00f3n part de l\u2019espai sonor d\u2019una escena sostractiva, feta d\u2019el\u00b7lipsis i d\u2019inquietud. S\u00f3n migrants dels llenguatges de l\u2019escena, del drama contemporani i de la realitat dram\u00e0tica del m\u00f3n. Per aix\u00f2 a Traces<\/em> el final \u00e9s tr\u00e0gic. O potser no. Si esperaven Godot, la vict\u00f2ria final \u00e9s la de la naturalesa m\u00e9s salvatge.<\/p>\n Joaquim Noguero<\/strong><\/p>\n WIM VANDEKEYBUS presenta ‘Traces’ al Mercat de les Flors del 25 al 27 de mar\u00e7 de 2021<\/strong><\/a><\/span><\/p>\n Links<\/strong>:<\/p>\n\n
\n