{"id":115350,"date":"2021-04-08T13:37:49","date_gmt":"2021-04-08T13:37:49","guid":{"rendered":"https:\/\/develop.mercatflors.cat\/blog\/?p=2321"},"modified":"2023-06-15T09:48:35","modified_gmt":"2023-06-15T09:48:35","slug":"dolca-quimera-per-jordi-ribot","status":"publish","type":"blog","link":"https:\/\/develop.mercatflors.cat\/en\/blog\/dolca-quimera-per-jordi-ribot\/","title":{"rendered":"‘Dol\u00e7a quimera’, per Jordi Ribot"},"content":{"rendered":"

Sobre WEG, d\u2019Ayelen Parolin\u00a0<\/strong><\/p>\n

Reparemos en que en el coraz\u00f3n del \u2018temor c\u00f3smico\u2019 yace la insignificancia del ser asustado, macilento y mortal, comparado con la enormidad del universo eterno; la vulnerabilidad del fr\u00e0gil y delicado cuerpo humano. (…) Si existe un plan preconcebido o una l\u00f2gica en su acci\u00f3n, supera ciertamente la capacidad humana de comprensi\u00f3n. Y, de este modo, el \u2018temor c\u00f3smico\u2019 es tambi\u00e9n horror ante lo desconocideo: el terror a la incertidumbre. Vulnerabilidad e incertidubmre son las dos cualidades de la condici\u00f3n humana a partir de las cuales se moldea el \u2018temor oficial\u2019: miedo del poder humano, del poder creado y mantenido por la mano del hombre<\/em>.<\/p>\n

Zygmunt Bauman<\/p>\n

L\u2019historiador de l\u2019art Aby Warburg (el pare de la iconografia) va emprendre a principis del segle XX un projecte tant ut\u00f2pic com fascinant: fer apar\u00e8ixer per associaci\u00f3 els fantasmes formals<\/em> d\u2019un determinat substrat inconscient i pretesament universal, mitjan\u00e7ant la recol\u00b7lecci\u00f3 d\u2019imatges i m\u00e9s imatges d\u2019obres d\u2019art de diferents \u00e8poques i llocs i organitzant-les en panells compostos en funci\u00f3 de par\u00e0metres formals i no cronol\u00f2gics.<\/p>\n

Amb el seu Bilderatlas Mnemosyne<\/em> Warburg volia fer inventari d\u2019un impossible: les f\u00f3rmules visuals que, a trav\u00e9s de diferents cultures, llocs i \u00e8poques, havien servit a la humanitat per expressar les seves emocions – o fins i tot, la seva ess\u00e8ncia. Dol\u00e7a quimera. L\u2019any 2020 es va publicar una nova edici\u00f3 de luxe del Bilderatlas<\/em>. El llibre, tal com recull l\u2019historiador Hans den Hertog Jager, es deixa llegir com una obra d\u2019art visual en si mateix, com un laberint on les parets es van movent a mesura que et perds al seu interior, combinant les teves pr\u00f2pies associacions – el teu propi recorregut – amb les que Warburg imaginava connectant a la humanitat sencera.<\/p>\n

El Bilderatlas <\/em>\u00e9s un projecte inspirador. M\u00e9s enll\u00e0 de si combregues o no amb la seva fe universalitzadora, Warburg va proposar una manera alternativa de mirar i pensar la hist\u00f2ria de l\u2019art: Buscant pels marges dels grans relats de la Hist\u00f2ria convencional, va provar de capturar les superviv\u00e8ncies de quelcom que no deixa un rastre palpable. A partir d\u2019aqu\u00ed, i ja posats a fer associacions lliures, la seva aventura – que compta amb tots els ingredients d\u2019una bona epopeia – permet tra\u00e7ar ponts amb una altra dol\u00e7a quimera, aquesta compartida per innombrables core\u00f2grafxs occidentals des que la dansa va pujar a escena pels volts del segle XV: la de la producci\u00f3 de quelcom que podem anomenar pel brot gros pres\u00e8ncia<\/em>.<\/p>\n

Prometo arribar amb aix\u00f2 i ben aviat a Ayelen Parolin. Per\u00f2 abans, encara, una nota m\u00e9s d\u2019aquest assaig de c\u00e0ntic en un temple te\u00f2ric improvisat per generar possibles ecos i reverberacions discursives a partir de les obres que la core\u00f2grafa argentina ens porta des de Val\u00f2nia, a B\u00e8lgica.<\/p>\n

La pres\u00e8ncia<\/em>. Bonica paraula.<\/p>\n

Contemporani a Warburg, el fil\u00f2sof Martin Heidegger tamb\u00e9 va contribuir sense saber-ho al pensament contemporani sobre el potencial po\u00e8tic de la dansa esc\u00e8nica a trav\u00e9s de la seva descripci\u00f3 particular de mirar\u2026 el m\u00f3n. Interessant-se – com Warburg – per all\u00f2 que passa als marges del que es pot saber des de la ra\u00f3<\/em>, Heidegger va plantejar una manera d\u2019aproximar-se a la realitat del m\u00f3n i les coses que inclo\u00efa l\u2019apreciaci\u00f3 d\u2019all\u00f2 que inevitablement i sempre s\u2019escapa dels nostres sentits per\u00f2 que, no obstant aix\u00f2, \u00e9s<\/em>. En un llibre fant\u00e0stic titulat Bewegen in Gelatenheid – een kleine fenomenologie van performance<\/em> (\u2018Moure\u2019s en la resignaci\u00f3, o deixant-se portar – una petita fenomenologia de la performance\u2019) la te\u00f2rica Suzanne Knip-Mooij resumeix el pensament de Heidegger dient que el fil\u00f2sof entenia el m\u00f3n com a verb, i no com a objecte: \u2018De wereld wereldt\u2019<\/em>, el m\u00f3n \u2018monitza\u2019<\/em>, es fa m\u00f3n <\/em>en un acte perenne, entrella\u00e7ant-se en un moviment continu d\u2019aparici\u00f3 i desaparici\u00f3.<\/p>\n

Prenent dist\u00e0ncia tant de la idea que tot pot ser ent\u00e8s i apr\u00e8s a trav\u00e9s dels sentits com de la possibilitat que existeixi un m\u00f3n plat\u00f2nic fix i reservat exclusivament al regne de les idees, Heidegger celebra l\u2019ambig\u00fcitat inherent a l\u2019aparici\u00f3 del m\u00f3n i les coses al nostre voltant. Reconeix, en altres paraules, la impossibilitat de poder-ne veure <\/em>una sola veritat, clarament i sense filtres. Knip-Mooij: \u201c\u00c9s com si el ser de les coses, l\u2019exist\u00e8ncia humana, el fer-se m\u00f3n <\/em>del m\u00f3n impliqu\u00e9s una dimensi\u00f3 extremadament t\u00edmida, una que nom\u00e9s pot ser sedu\u00efda a descobrir-se a trav\u00e9s de la paci\u00e8ncia i la predisposici\u00f3 a moure\u2019s al ritme que caracteritza el seu \u00e9sser\u201d.<\/p>\n

Un exercici mental inspirador i igualment laber\u00edntic i din\u00e0mic. Tal com el projecte de Warburg, les idees de Heidegger ens permeten observar-ho literalment tot des d\u2019un altre angle. Perqu\u00e8 reconeguem-ho: en tots els \u00e0mbits de la vida seguim fatalment regits per una vocaci\u00f3 de control racional i progr\u00e9s positivista que per cada mili\u00f3 de vict\u00f2ries que ens aporta segueix coneixent i generant un nombre similar d\u2019angles morts on desapareixen persones, identitats, maneres de con\u00e8ixer, experi\u00e8ncies i realitats.<\/p>\n

Ara s\u00ed. Roda el m\u00f3n i torna al Born. Amb aquesta llarga corba arribo de tornada a la dansa, l\u2019art que ha anat fent giragonses pels marges de la Hist\u00f2ria racional des de sempre i on un mirar espectacular diferent al convencional – per aristot\u00e8lic, si es vol – \u00e9s el primer punt de partida.<\/p>\n

Si del M\u00d3N de Heidegger passem al mini-m\u00f3n que pot configurar cada espectacle de dansa, moltxs s\u00f3n els i les core\u00f2grafxs que han fet i fan de la recerca de pres\u00e8ncies i superviv\u00e8ncies incomprensibles<\/em>, de ressons i evasions emergides de l\u2019ambig\u00fcitat fenomenol\u00f2gica dels seus signes el seu pa de cada dia. Per exemple, Ayelen Parolin.<\/p>\n

Dol\u00e7a, dol\u00e7a quimera.<\/p>\n

Coses de la Covid-19. A causa de la impossibilitat de mostrar WEG (a la vegada cam\u00ed<\/em> i desaparegut<\/em>, o anar-se\u2019n<\/em> en neerland\u00e8s) durant l\u2019edici\u00f3 de 2020 de Tanz im August<\/em> a Berl\u00edn, la companyia va produir un v\u00eddeo on els int\u00e8rprets – duent el mateix vestuari que a la pe\u00e7a i ubicats en diversos paisatges campestres, envoltats de verd – documenten verbalment i f\u00edsica el seu recorregut durant el proc\u00e9s de creaci\u00f3. Hi expliquen on s\u2019arrela el seu moviment a nivell personal, com t\u00e9 sentit per a cadascun d\u2019ells i com, a trav\u00e9s de les propostes de Parolin, tots els recorreguts acaben conjuminant-se en un quelcom separat i col\u00b7lectiu, que \u00e9s a la vegada de tots i de ning\u00fa. Vet aqu\u00ed alguns fragments, tradu\u00efts lliurement per un servidor:<\/p>\n

Dan Musset \u201cCadasc\u00fa treballava en el seu propi pelegrinatge o cam\u00ed o traject\u00f2ria, i intent\u00e0vem que la complexitat creada per tots aquests individus \u2013 duent a terme aquests camins individuals \u2013 gener\u00e9s una mena de caos que s\u2019organitz\u00e9s al mateix temps.\u201d<\/p>\n

Baptiste Cazaux: \u201cUn cop passada l\u2019audici\u00f3 per a la pe\u00e7a, vam fer tota una improvisaci\u00f3 on vam haver de parlar de ser un grup, i despr\u00e9s vam cantar la can\u00e7\u00f3 We are family<\/em>. I em sembla que \u00e9s una cosa que va quedar penjada a l\u2019aire. No dic que siguem una fam\u00edlia, blablabla – per\u00f2 s\u00ed que \u00e9s quelcom que va arribar per quedar-se, una mena de relaci\u00f3 de complicitat en l’obra que es construeix molt des de la mirada. I despr\u00e9s, en el moviment tamb\u00e9 hi ha alguna cosa d’aix\u00f2, de la complicitat d’un cam\u00ed. Tot i tenir cadasc\u00fa un cam\u00ed diferent, sembla que anem tots al mateix lloc\u201d<\/p>\n

Jeanne Collin: \u201cTinc la impressi\u00f3 de ser un personatge que navega i que s\u2019agafa als vaixells dels altres int\u00e8rprets, que ens aferrem els uns als altres i aix\u00ed anem deixant-nos navegar m\u00fatuament per l\u2019espai mentre ens mantenim connectats a alguna cosa molt interna pel que fa a la generaci\u00f3 de moviment. Tinc la impressi\u00f3 d\u2019estar vinculat als altres per la mirada i per l\u2019espai i alhora tenir la meva l\u00ednia personal\u201d<\/p>\n

Baptiste:\u00a0\u201cAyelen treballa molt des del xamanisme, per exemple, i vam fer tot un exercici sobre el tremolor, el tremolar. Passant per quatre posicions diferents \u2013 agenollats, dempeus, recorbats i estirats \u2013 hav\u00edem de mantenir cont\u00ednuament un moviment de sacseig molt binari. Per a mi va ser un exercici molt important, decisiu per la creaci\u00f3 del material, perqu\u00e8 a trav\u00e9s d\u2019aquest tremolor vaig arribar a un estat on em deixava portar (laisser-prise<\/em>). Em va permetre entendre on l\u2019Ayelen volia dur-nos, potser: a aquesta idea de deixar que el moviment tingu\u00e9s lloc, en lloc de dur-lo a terme nosaltres\u201d<\/p>\n

Un \u00e9tat de laisser-prise<\/em>: Un estat de resignaci\u00f3 positiva, de deixar-se portar.<\/p>\n

En la xerrada post-funci\u00f3 de la funci\u00f3 que no va tenir lloc durant el Tanz im August<\/em>, Ayelen Parolin va ser entrevistada al costat del professor de f\u00edsica de Lieg\u00e8s Pierre Dauby, que va acompanyar a la core\u00f2grafa durant el proc\u00e9s de creaci\u00f3. En el transcurs d\u2019aquesta conversa, Parolin explica com per ella l\u2019inter\u00e8s en totes les seves creacions \u00e9s fer apar\u00e8ixer un quelcom de curi\u00f3s, de m\u00e0gic (per incomprensible<\/em>, de nou), que a WEG s\u2019assoleix per a l\u2019escena fent navegar els ballarins sobre el doble fil del comprom\u00eds individual amb el propi moviment i la consci\u00e8ncia espacial i col\u00b7lectiva. En aquest espai liminal<\/em>, de s\u00ed-per\u00f2-no, en l\u2019a-punt-de-caure, hi passen coses. Apareixen i desapareixen (tornant a les dimensions t\u00edmides de Heidegger i als fantasmes de Warburg) en un flux d\u2019imatges din\u00e0miques carregades de la humanitat i el sentit personal de cada int\u00e8rpret, i entrella\u00e7ades per altres coses tamb\u00e9 presents<\/em> i importants com el ritme, l\u2019espai o la mirada, i tanmateix nom\u00e9s invocades del tot a trav\u00e9s de les nostres pr\u00f2pies associacions com a espectadorxs.<\/p>\n

A la mateixa entrevista, Parolin il\u00b7lustra el que vol dir servint-se de les paraules de Deborah Hay, que deia que quan un ballar\u00ed mira massa enfora, es perd, i quan mira massa endins, es tanca. Per trobar el punt just – sempre fugisser, sempre ef\u00edmer – Parolin proposa als seus int\u00e8rprets un seguit de contradiccions f\u00edsiques relacionades a un motiu determinat (a WEG, la idea de traject\u00f2ria, de pelegrinatge intern i extern a la vegada) i a partir d\u2019aqu\u00ed, deixa que passi<\/em>. El punt, la pres\u00e8ncia produ\u00efda, all\u00f2 del qu\u00e8 es tracta apareix quan core\u00f2grafa i int\u00e8rprets estan ocupats amb una altra cosa, distrets, quan \u2013 des de la resignaci\u00f3 dels agents implicats davant la impossibilitat de controlar tots els aspectes de la mateixa \u2013 la pe\u00e7a tamb\u00e9 entra en un estat de laisser-prise<\/em>.<\/p>\n

Aqu\u00ed \u00e9s on esdev\u00e9 interessant mencionar la figura del profe de f\u00edsica Pierre Dauby, que en el transcurs del post-funci\u00f3 explica com, en la teoria de sistemes, s\u2019observa una m\u00e0gia similar a la que Parolin vol invocar als seus espectacles. Ho exemplifica a trav\u00e9s del fenomen d\u2019auto-organitzaci\u00f3. Dauby: \u201cQuan parlem del fenomen de l\u2019autoorganitzaci\u00f3, intentem entendre com certs sistemes f\u00edsics poden organitzar-se de manera espont\u00e0nia. Aquest sistemes aconsegueixen estructurar-se ja sigui en l\u2019espai o en el temps sense que aquest ordre s\u2019imposi des de fora. L\u2019estructura apareix per si sola. La primera condici\u00f3 perqu\u00e8 aparegui aquesta estructura \u00e9s que hi hagi diversos agents, i que aquests agents puguin interactuar entre ells, que estiguin en contacte d\u2019alguna manera. El sistema en general tamb\u00e9 s\u2019ha d\u2019alimentar des de fora, per\u00f2 \u00e9s important dir que aquest aliment no \u00e9s l\u2019estructura en si. Aix\u00ed doncs: alimentem el sistema d\u2019una manera fluida, hi aportem una determinada energia (dit en termes una mica generals) i gr\u00e0cies a aquesta energia i gr\u00e0cies a les interaccions entre els agents apareix una cosa que no era all\u00e0 a priori. (…) El sistema aconsegueix crear una estructura espacial que no se li imposa des de l’exterior. Hi ha alguna cosa for\u00e7a m\u00e0gica en tot aix\u00f2.\u201d<\/p>\n

Dauby recalca que aquest fenomen \u00e9s m\u00e0gic perqu\u00e8 \u00e9s inesperat, perqu\u00e8 no funciona com un podria anticipar des d\u2019un punt de vista cient\u00edfic convencional. Fant\u00e0stic. Al final, WEG ens convida a trobar aquesta mena de m\u00e0gia i sobretot, a acceptar-ne la naturalitat i a gosar mirar aquest mini-m\u00f3n i les coses que hi passen a dins des d\u2019un angle diferent a l\u2019habitual.<\/p>\n

Dol\u00e7a quimera, meravellosa oportunitat.<\/p>\n

Jordi Ribot Thunnissen<\/strong><\/p>\n

PD 1: Ho deia abans, Parolin no \u00e9s ni de lluny l\u2019\u00fanica a la recerca de produir pres\u00e8ncies com aquestes a escena, sobretot des de l\u2019adveniment de tot all\u00f2 postdram\u00e0tic i conceptual a partir dels setanta, vuitanta i noranta del segle passat. Cada maestrillo con su librillo<\/em>, podria argumentar a favor de la recerca d\u2019efectes, ressons, o pres\u00e8ncies similars en el treball de creadorxs d\u2019aqu\u00ed i d\u2019all\u00e0 com Boris Charmatz, Anne Teresa de Keersmaeker, Montdedutor, Poliana Lima, Sonia Gomez, Mag\u00ed Serra, Miquel Barcelona, Lipi Hern\u00e1ndez, Quim Bigas, William Forsythe, Hans van Manen, Xavier Bob\u00e9s, Romeo Castellucci, Bob Wilson, Paloma Mu\u00f1oz, Juan Carlos L\u00e9rida, Nicole Beutler, Lucinda Childs, Alessandro Sciarroni, Jefta van Dinther, Christian Rizzo, Thomas Hauert, Roger Bernat, Societat Dr. Alonso, Malpelo, llarg etc. que inclou o potser comen\u00e7a de deb\u00f2 amb Merce Cunningham…<\/p>\n

PD 2: M\u00e9s reverberacions des del marge. Parolin menciona que una de les inspiracions per WEG, creada l\u2019any 2019, va ser el llibre de Yuval Noah Harari S\u00e0piens<\/em>, i amb ell la idea que el m\u00f3n no t\u00e9 sentit, que tot \u00e9s, abans que res, caos. I aqu\u00ed estem, nogensmenys intentant organitzar-nos personalment i col\u00b7lectiva des de l\u2019any 9.548 (abans de crist i com a m\u00ednim). La resposta de Parolin: ja que hi som, ja que \u00e9s aix\u00f2, almenys passem-nos-ho b\u00e9. Centrant-se en una manera de treballar amb els int\u00e8rprets que comen\u00e7a amb la seva experi\u00e8ncia personal, fent-los ballar com a infants al menjador de casa, a WEG intenta connectar la dansa de cadasc\u00fa a una sensaci\u00f3 de llibertat singular que pugui ser apreciada, a la vegada, com a quelcom col\u00b7lectiu en la coreografia. Col\u00b7lectiu i fins i tot, en paraules de Parolin, universal. De nou aquest fe. M\u00e9s enll\u00e0 d\u2019argumentar en favor o en contra de la seva validesa, igual que en Warbug aquesta idea inspira a pensar en els teixits que ens connecten a pesar de tot, en la m\u00e0gia per la qual apareixen sistemes des de dins i des de baix, sense influ\u00e8ncia externa, i que ha estat all\u00e0 des de sempre. En aquest sentit, recomano fer una visita virtual per aquest mapa alternatiu de la humanitat, The Fabric of Humankind<\/a>, dibuixat per la cart\u00f2grafa neerlandesa Carlijn Klijnsma. A trav\u00e9s de la met\u00e0fora original del teixit i la xarxa (musculars, neuronals, socials, culturals, virtuals, textuals) Klijnsma connecta \u00e8poques, tend\u00e8ncies, fen\u00f2mens i persones en un tot gr\u00e0fic extraordinari. De nou i en aquest cas, una altra manera de mirar i pensar la cartografia, una que inclogui all\u00f2 que els successius dissenys racionals de la tradici\u00f3 occidental cartesiana han deixat a l\u2019ombra, i que s\u2019obre a la interpretaci\u00f3 personal i les associacions del recorregut que dissenyi cadasc\u00fa.<\/p>\n

AYELEN PAROLIN presenta WEG al Mercat de les Flors els dies 10 i 11 d’abril de 2021<\/span><\/strong><\/a><\/p>\n

 <\/p>\n

Web de la companyia: http:\/\/www.ayelenparolin.be\/<\/a><\/p>\n

Documental After WEG (presentat a Tanzi m August 2020)<\/p>\n