{"id":115312,"date":"2021-04-09T08:04:42","date_gmt":"2021-04-09T08:04:42","guid":{"rendered":"https:\/\/develop.mercatflors.cat\/blog\/?p=2353"},"modified":"2023-06-15T09:48:43","modified_gmt":"2023-06-15T09:48:43","slug":"ara-que-deu-som-nosaltres-per-xavier-manubens","status":"publish","type":"blog","link":"https:\/\/develop.mercatflors.cat\/en\/blog\/ara-que-deu-som-nosaltres-per-xavier-manubens\/","title":{"rendered":"‘Ara que D\u00e9u som nosaltres’, per Xavier Manubens"},"content":{"rendered":"

\u201c<\/em>En contrast amb la cooperaci\u00f3, la col\u00b7laboraci\u00f3 est\u00e0 impulsada m\u00e9s per realitats complexes que per nocions rom\u00e0ntiques d\u2019un terreny com\u00fa. \u00c9s un proc\u00e9s ambivalent constitu\u00eft per un conjunt de relacions paradoxals entre els co-productors que s\u2019afecten m\u00fatuament\u201d.<\/em><\/p>\n

Florian\u00a0Schneider. The dark site of the multitude\u2019.<\/em> 2006<\/p>\n

Vero Cendoya \u00e9s ballarina, core\u00f2grafa i pintora establerta a Barcelona, on crea la seva pr\u00f2pia companyia l\u2019any 2008. Ja des dels inicis, les seves produccions es caracteritzen per una forta col\u00b7laboraci\u00f3 amb altres artistes i un di\u00e0leg entre cos, objecte i literatura. BOGUMER o la mort de D\u00e9u, reuneix diferents potes de la traject\u00f2ria de Cendoya. Per citar-ne tres; Treballs vinculats al g\u00e8nere de la dansa-teatre com el present ALOHA FROM HAWAI en col\u00b7laboraci\u00f3 amb Mar G\u00f3mez, en el que indaguen sobre formats esc\u00e8nics i articula dramat\u00fargies en moviment. Tamb\u00e9 el Taller de Teatre Inclusiu de Sitges creat i dirigit des del 2019 juntament amb Ana Barrachina, int\u00e8rpret de BOGUMER, projecte que busca afavorir la integraci\u00f3 de persones amb diversitat funcional a trav\u00e9s de l\u2019art esc\u00e8nic. \u00d3RDAGO A LA GRANDE, en col\u00b7laboraci\u00f3 amb Arantza L\u00f3pez, tamb\u00e9 sensibilitzava amb aspectes de la diversitat funcional posant-hi el cos al centre i precipitant la mirada cap a la realitat.<\/p>\n

La seva persist\u00e8ncia en formats transdisciplinaris i processos creatius inclusius podrien ser l\u2019avantsala de BOGUMER, pe\u00e7a de creaci\u00f3 compartida juntament amb Israel Sol\u00e0, dramaturg i fundador de La Cal\u00f2rica. Aquesta col\u00b7laboraci\u00f3 entre paraula i moviment ens fan pensar en una relativitat de la Dansa i una alliberaci\u00f3 del text. Juntament amb la visualitat narrativa i l\u2019erotitzaci\u00f3 de l\u2019objecte en to po\u00e8tic i simb\u00f2lic (potser m\u00e9s a prop de Linke que de Bausch) hi trobem els grans pilars de la dansa-teatre, un espai de negociaci\u00f3 entre corporalitat abstracte i sentit literari.<\/p>\n

Bogumer \u00e9s la mort de D\u00e9u. Un D\u00e9u implica rendir comptes amb un interlocutor invisible malgrat la teva inevitable condici\u00f3 visible. Dir\u00edem que \u00e9s el mateix cos el que fa possible a D\u00e9u i el que podria tamb\u00e9 alliberar-lo. Aquesta visibilitat del no-res ens condueix cap a un sistema de control total sobre els nostres cossos i els usos d\u2019aquest. Per altra banda, el treball \u00e9s una de les pr\u00e0ctiques m\u00e9s confuses i ambivalents que poden habitar als nostres cossos, una pr\u00e0ctica que exigeix, que coreografia i que vigila des de la invisibilitat. Quan treballem, estem supervisades pel mateix treball. De la mateixa manera, quan preguem estem supervisades per un D\u00e9u que es fa visible a trav\u00e9s de la preg\u00e0ria. El cos cristi\u00e0 despr\u00e9s de la Reforma esdev\u00e9 un capital que dissimula, una acumulaci\u00f3 de martiris, estigmes i \u00e8xtasis que essent el cos el canal m\u00e0xim d\u2019expressi\u00f3 de la fe, \u00e9s tamb\u00e9 el que primer s\u2019ha de reprimir. Igualment, el capitalisme reprimeix el cos que tanmateix est\u00e0 obligat a treballar. D\u00e9u, el m\u00e0xim referent de la nostra cultura occidental pr\u00f2pia i exportada, \u00e9s el cim d\u2019una pir\u00e0mide que t\u00e9 com a objectiu apuntalar el capitalisme.<\/p>\n

El judici contra D\u00e9u de Lunacharski \u00e9s un s\u00edmbol de la p\u00e8rdua de referent i per tant de la p\u00e8rdua del supervisor. Un cop mort D\u00e9u nom\u00e9s ens queda el nostre cos, ara s\u00ed, sense que ning\u00fa l\u2019observi. Seria aquest cos nostre el que es torna referent de si mateix, ocupant el lloc privilegiat de la de\u00eftat. Aquests cossos que s\u2019han convertit en referents de si mateixos ara s\u2019organitzen, ja que no hi ha res (ni \u00e8tica, ni sistema, ni jornada laboral) que ens obligui a seguir unes pautes de comportament. El cos, eina fonamental del capitalisme, acabaria per matar-lo i substituir-lo, convertint-se en l\u2019\u00eddol d\u2019una societat que necessita un nou model productiu i est\u00e8tic. Aquest nou model l\u2019ubiquem en una mirada sobre nosaltres mateixos.<\/p>\n

A Bogumer, podr\u00edem parlar d\u2019un desenvolupament psicol\u00f2gic de grup; No \u00e9s estrany que les formes d\u2019organitzar els cossos en escena passin a vegades per la imatge de l\u2019ex\u00e8rcit, una Dansa r\u00edtmica i un un\u00edson extrem. Precisament \u00e9s en aquest m\u00f3n replet de pol\u00edtiques de control on apareix la superviv\u00e8ncia de l\u2019individu, un acte de dissid\u00e8ncia del\u00a0 mateix col\u00b7lectiu (una negociaci\u00f3 constant molt present al g\u00e8nere de la dansa-teatre dels \u00faltims anys). Rosa Casado a Manual d\u2019emerg\u00e8ncia per a pr\u00e0ctiques esc\u00e8niques, <\/em>ens diu que l\u2019esdeveniment som nosaltres. El car\u00e0cter p\u00fablic d\u2019un cos que \u00e9s referent de si mateix \u00e9s una de les ambicions m\u00e9s profundes de la democr\u00e0cia real. El problema de la democr\u00e0cia \u00e9s que si prenem el cos com a eina fonamental per arribar al consens quedem abocades a l\u2019impossible, un impossible que es tradueix en conflicte. En una societat consensuada no hi ha conflicte i no hi ha motor. Precisament veiem en la col\u00b7lectivitat i en les seves dissid\u00e8ncies internes un espai per a la fragilitat, un espai dif\u00f3s i incert, que donen qualitat al moment compartit (Cornago, p.59). Aquest moment compartit \u00e9s l\u2019esdeveniment, all\u00f2 que circula per sota de les formes de consens o construcci\u00f3 de l\u2019acte democr\u00e0tic. L\u2019important \u00e9s com ens constru\u00efm en col\u00b7lectiu, i aquesta \u00e9s tamb\u00e9 una forma d\u2019idolatr\u00eda.<\/p>\n

Xavier Manubens<\/strong><\/p>\n

VERO CENDOYA presenta ‘Bogumer (o fills de Lunacharski)’ al Mercat de les Flors del 16 al 18 d’abril de 2021<\/strong><\/a><\/p>\n

Bibliograf\u00eda<\/strong><\/p>\n

– CORNAGO, O. (2014) Manual de emergencia para pr\u00e1cticas esc\u00e9nicas<\/em>. Madrid. Ed: Continta me tienes.<\/p>\n

– SERVOS, N. (1984) Danza y emancipaci\u00f3n. La danza-teatro de Pina Bausch <\/em>a Lecturas sobre Danza y Coreograf\u00eda<\/em>. Coord. por NAVER\u00c1N, I., \u00c9CIJA, A. (2013) Madrid. Artea Editorial.<\/p>\n

– KUNST, B. (2011) Dance and work: the aesthetic and political potential of Dance. <\/em> Traducci\u00f3n Isabel de Naver\u00e1n (2013).<\/p>\n

– FOCAULT, M. (2015) Tecnolog\u00edas del yo. <\/em> Ed: Paid\u00f3s.<\/p>\n

– MIESSEN, M. (2014) La pesadilla de la participaci\u00f3n. <\/em> Ed: dpr-barcelona.<\/p>\n

– DELGADO, M. (2013) Artivismo y pospol\u00edtica. Sobre la estetizaci\u00f3n de las luchas sociales en contextos urbanos. <\/em>Quaderns-e de l\u2019Institut Catal\u00e0 d\u2019Antropologia, [en l\u00ednia], N\u00fam. 18.<\/p>\n

V\u00eddeos<\/strong><\/p>\n