Amb dotze anys d\u2019exist\u00e8ncia, la Companyia de Circ \u201ceia\u201d (2009) \u00e9s una de les companyies catalanes de circ contemporani m\u00e9s ben valorades i de m\u00e9s projecci\u00f3 al continent europeu. La seva traject\u00f2ria es caracteritza per unes posades en escena pr\u00f2ximes i suggeridores que no cauen mai en la banalitat ni en l\u2019entreteniment gratu\u00eft.<\/p>\n
Els cinc espectacles estrenats fins ara reflecteixen no tan sols una manera pr\u00f2pia i genu\u00efna de construir circ, sin\u00f3 tamb\u00e9 la voluntat de vincular estretament l\u2019espectacle circense a una reflexi\u00f3 \u00e8tica, seriosa i madura sobre les din\u00e0miques socials de la conducta humana. Si el primer muntatge (CAPAS,<\/em> 2011, ja fora de repertori) era \u201cun reflex directe de les viv\u00e8ncies personals dels integrants de la companyia\u201d, el vitalista inTarsi<\/em> (2016) \u00e9s una met\u00e0fora de l\u2019encaix de l\u2019individu en la diversitat d\u2019un grup hum\u00e0; si Espera<\/em> (2017) involucra l\u2019espectador en una delicada cerim\u00f2nia ritual sobre el pas del temps, La Pranza!<\/em> (2018) atorga una dimensi\u00f3 \u00edntima i festiva a l\u2019acte de cuinar, perqu\u00e8 \u201ccuinar \u00e9s un record ancestral, un perfum, la passi\u00f3 que ens connecta amb les arrels\u201d.<\/p>\n NUYE <\/em><\/strong> Les relacions humanes s\u00f3n sempre un viatge de dins enfora que torna indefectiblement al nostre jo, un trajecte d\u2019anada i tornada agarbuixat d\u2019est\u00edmuls nous \u2013per\u00f2 mai neutres ni innocus\u2013, una experi\u00e8ncia que els cossos d\u2019aquests sis artistes tradueixen i sublimen acrob\u00e0ticament amb met\u00e0fores visuals carregades de poesia esc\u00e8nica \u2013el miracle del cos po\u00e8tic,<\/em> pel qual tant va treballar el mestre Lecoq.<\/p>\n Foscor. Flaixos de fragments corporals: mans, bra\u00e7os, peus, cames, un cap… Una inquietant successi\u00f3 de combinacions anat\u00f2miques de surrealisme gaireb\u00e9 pict\u00f2ric en una atmosfera que tant pot evocar un gabinet d\u2019il\u00b7lusions \u00f2ptiques com un museu anat\u00f2mic o un mostrari d\u2019exvots. Llenguatge esc\u00e8nic adre\u00e7at directament al llindar perceptiu de l\u2019espectador. A l\u2019ess\u00e8ncia per l\u2019abstracci\u00f3. Despr\u00e9s, els cossos\/\u00e0nima buscaran altres cossos\/\u00e0nima i se\u2019ns manifestaran els est\u00edmuls, la densitat, la complexitat i les tensions de les relacions humanes. Tot, mostrat a base de suggeriments i de jocs que no volen significar exactament jocs, amb un tractament que no exclou un humor fet de distanciament, ironia subtil i un silenci\u00f3s crit vital.<\/p>\n Com els anteriors espectacles de la companyia, NUYE<\/em> \u00e9s una creaci\u00f3 col\u00b7lectiva que ha necessitat molts mesos de preparaci\u00f3. El resultat esc\u00e8nic \u00e9s un mecanisme de rellotgeria, un molt ben sincronitzat treball d\u2019equip en qu\u00e8 les individualitats nom\u00e9s brillen en el conjunt \u2013i aix\u00f2, que pot semblar una paradoxa, \u00e9s en realitat un valor buscat, una met\u00e0fora afegida a les moltes que cont\u00e9 l\u2019espectacle.<\/p>\n A m\u00e9s de les imprescindibles forma f\u00edsica i per\u00edcia acrob\u00e0tica, tots sis artistes (tres homes i tres dones) demostren una inusual flexibilitat corporal \u2013una souplesse<\/em> molt m\u00e9s freq\u00fcent en la dansa que no pas en el circ\u2013 amb qu\u00e8 enriqueixen notablement tant l\u2019acrob\u00e0cia i l\u2019equilibri (jocs icaris, mans a mans i altres equilibris acrob\u00e0tics) com les trapelleries gimn\u00e0stiques a qu\u00e8 els convida la din\u00e0mica relaci\u00f3 amb la polim\u00f2rfica i polivalent escenografia-attrezzo.<\/p>\n NUYE<\/em> \u00e9s circ contemporani amb un fort segell d\u2019autor. S\u2019ha hibridat amb teatre gestual i d\u2019ombres en un tot unitari i coherent d\u2019atmosferes lum\u00edniques i sonores treballades amb molt de tacte. Dramat\u00fargicament no hi ha mimesi, no hi ha literalitat, no hi ha sintaxi argumental, no hi ha pr\u00e0cticament text. Funciona amb una rigorosa escriptura esc\u00e8nica feta a partir d\u2019unes idees molt precises vehiculades amb absoluta llibertat creativa i expressades amb l\u2019abstracci\u00f3 po\u00e8tica marca de la casa.<\/p>\n NUYE<\/em> \u00e9s per a tothom, per\u00f2 \u00e9s especialment llaminer per a l\u2019espectador actiu (l\u2019espectador-int\u00e8rpret,<\/em> com el denomina el dramaturg Miguel Ribagorda). Cada \u00a0persona, a la seva manera i amb els propis referents vitals, hi pot practicar un exercici de gimn\u00e0stica perceptiva i\/o anal\u00edtica similar al joc a qu\u00e8 ens conviden els poemes visuals de Joan Brossa. Per cert, Brossa (que als anys cinquanta potser hauria considerat NUYE<\/em> com a postteatre) el 1983 es preguntava des de les p\u00e0gines de Serra d\u2019Or on era \u201cel teatre alternatiu paral\u00b7lel a Mir\u00f3, al primer Dal\u00ed o a T\u00e0pies\u201d. Avui li podr\u00edem afirmar que, pel que fa al circ, els nous llenguatges bateguen vigorosament en espectacles com aquest NUYE<\/em> de la Companyia de Circ \u201ceia\u201d.<\/p>\n Amb l\u2019objectiu de divulgar els enfocaments art\u00edstics del circ contemporani, la companyia prepara un documental sobre el proc\u00e9s de creaci\u00f3 de NUYE<\/em>. \u00c9s una idea excel\u00b7lent. El fet de proporcionar eines de comprensi\u00f3 als destinataris de l\u2019obra art\u00edstica \u00e9s una de les maneres de democratitzar l\u2019art i d\u2019enriquir culturalment la societat.<\/p>\n Hibridaci\u00f3, mestissatge, fronteres l\u00edquides i bla-bla-bla<\/strong><\/p>\n El veritable creador fuig de f\u00f3rmules paralitzadores, i una bona manera de fer-ho \u00e9s submergir-se al pou de la seva imaginaci\u00f3 tot recobrant l\u2019espontane\u00eftat origin\u00e0ria.<\/em> Sovint, a la sortida de segons quins espectacles, se senten comentaris (alguns d\u2019indignats, d\u2019altres d\u2019encuriosits, alguns altres de perplexos) que coincideixen en no saber si s\u2019ha vist circ, dansa, teatre, varietats o qu\u00e8 s\u2019ha vist. S\u00f3n reaccions en certa manera l\u00f2giques \u2013<\/em>nom\u00e9s en certa<\/em> manera. Perqu\u00e8 potser tots plegats haur\u00edem de comen\u00e7ar a fer un reset<\/em> i recordar que les arts que avui anomenem esc\u00e8niques (del mim a l\u2019\u00f2pera, del circ a la performance, dels titelles a la dansa, del ballet al teatre textual) tenen or\u00edgens rituals comuns, i que les denominacions amb qu\u00e8 les classifiquem avui, a m\u00e9s de ser relativament recents, tenen data de caducitat \u2013les etiquetes, que no les arts. Cada cop \u00e9s m\u00e9s evident que, per ra\u00f3 de la creixent transversalitat entre disciplines, aquestes etiquetes s\u00f3n com m\u00e9s va m\u00e9s imprecises i menys contenidores.<\/em><\/p>\n Encarant frontalment aquest tema, al seu article Etiquetes sense nom, o el desbordament dels formats esc\u00e8nics<\/em> (digital \u2018Entreacte\u2019, 1\/2\/2021), la cr\u00edtica de dansa B\u00e0rbara Raubert plantejava: \u201c\u00bfLa puresa \u00e9s realment un factor necessari per aprofundir en un llenguatge?\u00bfEls contagis fan la dansa menys dansa? \u00bfNo seria, tot al contrari, que el di\u00e0leg ens ajuda a moure\u2019ns per aig\u00fces m\u00e9s pregones?\u201d. Mesos despr\u00e9s \u2013disculpin-me l\u2019autocitaci\u00f3, sisplau\u2013, un servidor secundava el posicionament de B\u00e0rbara Raubert amb l\u2019article Teatre independent, arts parateatrals i fronteres l\u00edquides (la ruta de les etiquetes)<\/em>,<\/em> publicat al n\u00famero d\u2019aquest desembre de la revista \u2018Serra d\u2019Or\u2019 (l\u2019article l\u2019havia lliurat al setembre). Al novembre, el cr\u00edtic teatral Andreu Gomila ressituava la q\u00fcesti\u00f3 amb un article de t\u00edtol expl\u00edcit que, sense p\u00e8ls a la llengua, apuntava a la inconsist\u00e8ncia d\u2019algunes modes (Ser h\u00edbrid o poca-solta,<\/em> \u2018Entreacte\u2019, 10\/11\/2021). Aquests i altres articles publicats els \u00faltims mesos evidencien que el tema \u00e9s sobre la taula i reclama discussi\u00f3 i an\u00e0lisi \u2013perqu\u00e8 ni conv\u00e9 sucumbir a les modes ni es pot matar tot el que \u00e9s gras (v. apartat \u201cEnlla\u00e7os\u201d).<\/p>\n Personalment, s\u00f3c del parer que el nom no fa la cosa si la cosa ens fa emocionar o t\u00e9 la capacitat d\u2019obrir-nos finestres mentals. Si aquesta \u201ccosa\u201d no aconsegueix tocar-nos ni el sistema emocional ni l\u2019intel\u00b7lecte, aquesta \u201ccosa\u201d \u00e9s candidata a un nom molt prec\u00eds i descriptiu que m\u2019estalvio d\u2019expressar. Ja fa un cert temps que detecto que el p\u00fablic s\u2019orienta m\u00e9s per les traject\u00f2ries creatives dels autors i els seus resultats art\u00edstics que no pas per les etiquetes de g\u00e8nere dram\u00e0tic, estil o tend\u00e8ncia, etiquetes que \u2013de vegades subrept\u00edciament\u2013 obeeixen a conveni\u00e8ncies no estrictament art\u00edstiques dels programadors, els subvencionadors o dels mateixos creadors.<\/p>\n Sar\u00e0 contemporaneo, ma non \u00e8 circo!<\/em><\/strong> Aquesta tardor, el fun\u00e0mbul, malabarista i creador circense Manolo Alc\u00e1ntara ha rebut el Premio Nacional de Circo 2021 de l\u2019INAEM (Instituto Nacional de las Artes Esc\u00e9nicas y de la M\u00fasica del Ministerio de Cultura y Deporte). El Jurat ha reconegut Manolo Alc\u00e1ntara com un \u201cartista integral de circ\u201d, n\u2019ha valorat la traject\u00f2ria i \u2013atenci\u00f3\u2013 n\u2019ha destacat “la capacitat d’introduir en les seves creacions elements procedents d’altres disciplines esc\u00e8niques”. Per\u00f2 aquest Premio Nacional ha reactivat la recurrent sons\u00f2nia \u201cesto no es circo\u201d en els \u00e0mbits art\u00edstic i empresarial del circ cl\u00e0ssic i els seus altaveus, desairats uns i altres pel que els sembla un tractament discriminatori envers el seu sector.<\/p>\n En una elogiosa pr\u00e8via sobre la gira espanyola de l\u2019espectacle de Manolo Alc\u00e1ntara D\u00e9j\u00e0 Vu<\/em> (Entre Kafka y Buster Keaton, <\/em>\u2018El Pa\u00eds\u2019, 30\/10\/2021), Javier Vallejo (que descriu Manolo Alc\u00e1ntara com \u201cun artista completo, imaginativo, inspirado\u201d i fins i tot s\u2019arrisca a comparar-lo amb James Thi\u00e9rr\u00e9e) no parla per a res de la consolidada traject\u00f2ria circense d\u2019Alc\u00e1ntara (ni com a artista ni com a inventor d\u2019aparells acrob\u00e0tics i d\u2019equilibri), i esquiva constantment la paraula \u201ccirc\u201d quan parla del seu treball. Definint D\u00e9j\u00e0 Vu<\/em> com a \u201cpuro teatro f\u00edsico, surreal, on\u00edrico\u201d (i da-li, amb la puresa!), opta de manera t\u00e0cita per donar entenent que el circ contemporani no \u00e9s circ. Vallejo recull el malestar del circ tradicional espanyol per aquest Premio Nacional (\u201c\u00a1Menudo cisco se ha montado en torno al Premio Nacional de Circo, con la protesta enviada al ministro de Cultura por los profesionales de los circos de carpa!\u201d), i al par\u00e0graf final de la seva pr\u00e8via fa una definitiva declaraci\u00f3 de principis: \u201cAlc\u00e1ntara crea un universo de una sugesti\u00f3n comparable con el de James Thierr\u00e9e, nieto de Chaplin. Bien merece por ello un premio nacional, aunque tal vez todo se podr\u00eda resolver desdoblando el premio, atendiendo a la petici\u00f3n de los artistas de carpa: uno para el circo y otro para el teatro f\u00edsico, cin\u00e9tico y visual\u201d. Per a aquest articulista i el seu entorn est\u00e8tic, doncs, Manolo Alc\u00e1ntara no fa circ \u2013o potser \u00e9s que el circ contemporani no existeix.<\/p>\n Si els cervells pensants de l\u2019INAEM es decidissin a desdoblar aquest Premio Nacional de Circo en dos apartats (circ cl\u00e0ssic i circ contemporani) seria especialment encertat, una decisi\u00f3 de just\u00edcia hist\u00f2rica i una posada al dia per part del Ministerio de Cultura. Ara b\u00e9: seria imprescindiblement higi\u00e8nic que aquests Premios els decidissin dos jurats diferents, no dic herm\u00e8tics entre si, per\u00f2 s\u00ed coneixedors cada un en profunditat de l\u2019\u00e0mbit respectiu (cl\u00e0ssic o contemporani). I, evidentment, que a tots dos Premios se\u2019ls atorgu\u00e9s la mateixa rellev\u00e0ncia i la mateixa dotaci\u00f3 econ\u00f2mica.<\/p>\n Cal insistir un cop m\u00e9s en l\u2019evid\u00e8ncia que el circ contemporani no pret\u00e9n suplantar el circ cl\u00e0ssic en cap dels seus \u00e0mbits, sin\u00f3, senzillament, fer el propi cam\u00ed art\u00edstic Quan avui, despr\u00e9s de quaranta-cinc anys d\u2019exist\u00e8ncia del circ contemporani, encara cal anar repetint aquestes obvietats, espectacles com NUYE<\/em> i el documental que la Companyia de Circ \u201ceia\u201d prepara per divulgar els enfocaments art\u00edstics de l\u2019actual circ d\u2019autor s\u00f3n magn\u00edfics arguments que ens estalvien de predicar en deserts mentals.<\/p>\n Jordi Jan\u00e9<\/strong><\/p>\n La Companyia de Circ \u201ceia\u201d presenta \u2018NUYE\u2019 al Mercat de les Flors del 27 al 30 de desembre de 2021 i del 2 al 4 i del 6 al 9 de gener de 2022<\/strong><\/a><\/p>\n Companyia de Circ \u201ceia\u201d:<\/p>\n circoeia.com\/ca\/<\/a><\/strong><\/p>\n Capas<\/em> (4\u201929\u201d):<\/p>\n
\nAquest cinqu\u00e8 espectacle (2021) continua aprofundint en les relacions humanes, per\u00f2 ara posant el focus en el cos f\u00edsic i tractant-lo com a s\u00edmbol i eina comunicativa alhora. Com passava a CAPAS<\/em> i a inTarsi,<\/em> a NUYE<\/em> tamb\u00e9 s\u2019hi amalgamen les t\u00e8cniques acrob\u00e0tiques amb un attrezzo escenogr\u00e0fic de singular efic\u00e0cia dram\u00e0tica. Sis acr\u00f2bates exploren una \u00e0mplia gamma de relacions de parella i\/o de grup, i hi inclouen subtilment les afinitats que una part de la societat occidental s\u2019entesta a estigmatitzar encara avui. L\u2019espectador hi pot percebre moltes de les heterog\u00e8nies sensacions, viv\u00e8ncies i estats d\u2019\u00e0nim que ens provoquen l\u2019acostament a<\/u><\/strong> i l\u2019experi\u00e8ncia amb<\/u><\/strong> \u201cl\u2019altre\u201d, ja sigui aquest \u201caltre\u201d un \u00e9sser an\u00f2nim, un col\u00b7lectiu de persones o la parella sentimental. Inquietud, recel, dubte, por, dualitat, dominaci\u00f3, possessi\u00f3, escapada, col\u00b7laboraci\u00f3, complicitat, confian\u00e7a, joia, dist\u00e0ncia, joc, separaci\u00f3, dolor… un mar de terbolins emotius que flueixen en escena i penetren els sentits de l\u2019espectador per burxar-li l\u2019\u00e0nima i el cervell.<\/p>\n
\n<\/em>(Joan Brossa sobre l\u2019art d\u2019avantguarda, abril 1980)<\/p>\n
\nTinc gravada al cervell aquesta expressi\u00f3, proferida iradament en un simposi circense internacional a mitja d\u00e8cada dels noranta per un significat representant del circ tradicional itali\u00e0. El sector circense cl\u00e0ssic de l\u2019Estat espanyol tamb\u00e9 ha mantingut (i, en bona mesura, encara mant\u00e9) una posici\u00f3 adversa quan no bel\u00b7ligerant davant les \u201cnoves\u201d expressions circenses aparegudes als anys setanta del segle passat i que, d\u2019aleshores en\u00e7\u00e0, ja han demostrat a bastament el seu potencial i el seu impacte.<\/p>\nEnlla\u00e7os:<\/strong><\/h2>\n