The appeal in dance is the power of the body transforming and the power to let the body transform. Transformation; it is exceedingly close to the pleasure of death on the edge. We dance and become mad. Dance fragmentizes the self. Within the crack and crushing, and within the power of catastrophe and intoxication, we meet the rhythm of the body, of darkness.<\/p>\n
\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 (Ko-Murobushi, 2015, web)<\/p>\n
Aina Alegre<\/strong> \u00e9s ballarina, performer<\/em> i core\u00f2grafa, nascuda a Vilafranca del Pened\u00e8s, viu i treballa entre Barcelona i Par\u00eds, a on actualment t\u00e9 base la companyia que des de 2015 dona cabuda als seus projectes: STUDIO FICTIF.<\/p>\n STUDIO FICTIF<\/strong> \u00e9s, citant l\u2019Aina, \u201cun espai mental, on\u00edric, una ficci\u00f3, una\u2026 com diu Virginia Woolf Une chambre a soi <\/em>\u201d, una habitaci\u00f3 pr\u00f2pia imaginada a on entrar a crear, dipositar idees i poder convidar a d\u2019altres artistes col\u00b7laboradores per a fer mat\u00e8ria els projectes de la creadora.<\/p>\n Aina Alegre treballa des de la hibridaci\u00f3 de llenguatges i refer\u00e8ncies, compta amb un imaginari pl\u00e0stic molt potent refor\u00e7at per referents cinematogr\u00e0fics de ci\u00e8ncia-ficci\u00f3. Ent\u00e9n la coreografia com una ficci\u00f3 arquitect\u00f2nica viva a on reinventar el cos, el cos com una massa en constant esdevenir, el moviment com un ritual per explorar el que hi ha m\u00e9s enll\u00e0 de la pell i la pell com una superf\u00edcie a on escriure, a on deixar tra\u00e7a. Posa atenci\u00f3 al qu\u00e8 movem i des d\u2019on ho movem: movem mem\u00f2ries passades i futures, movem energia, movem mat\u00e8ria\u2026 i ho fem des de l\u2019imaginari, des de la pell, des del sensible i des de la ficci\u00f3.<\/p>\n La core\u00f2grafa inicia la seva formaci\u00f3 en m\u00fasica i dansa a Barcelona a on comen\u00e7a la seva amistat amb Quim Bigas \u2013assessor art\u00edstic i dramat\u00fargic habitual de les seves creacions\u2013, interessada en la dansa, per\u00f2 tamb\u00e9 en la m\u00fasica, el teatre, la sociologia i el cinema, marxa, mig de casualitat, a continuar la seva formaci\u00f3 en dansa al CNDC d\u2019Angers (2007-2009) \u2013en aquell moment sota la direcci\u00f3 d\u2019Emmanuelle Huynh\u2013. All\u00e0 es forma amb estudioses i artistes com Isabelle Launay, Ko-Murobushi o Alain Buffard; estudia cl\u00e0ssics \u2013i encara comparteix escenari amb els seus fanstasmes\u2013 com Valeska Gert o Bronislava Nijinska, a l\u2019escena contempor\u00e0nia del moment descobreix artistes com Meg Stuart, Marlene Morteiro Freitas o Fran\u00e7ois Chaignaud i comparteix estudis i carrera amb creadores com Volmir Cordeiro o Betty Tchomanga.<\/p>\n Des de 2009 combina les seves creacions amb el treball com a ballarina amb diferents artistes. La seva primera feina com a int\u00e8rpret \u00e9s amb David Wampack en l\u2019espectacle \u201cCassette\u201d (2011) i repeteix amb \u201cVeine\u201d (2014), entre ambdues creadores comen\u00e7a una relaci\u00f3 de complicitat art\u00edstica que s\u2019est\u00e9n fins a l\u2019actualitat amb la creaci\u00f3 conjunta de \u201cConcrerto\u201d (2020), una pe\u00e7a per a quatre ballarins en escena, \u201ca partnership which responds to a mutual desire: to share, join forces, critique\u201d (Alegre i Wampack, web).<\/p>\n L\u2019any 2012 inicia amb No se trata de un desnudo mitol\u00f3gico <\/em>el que ser\u00e0 una llarga relaci\u00f3 amb la persist\u00e8ncia en el gest, a on la insist\u00e8ncia i la repetici\u00f3 son eines compositives a trav\u00e9s de les quals la ballarina s\u2019endinsa en un viatge d\u2019estats del cos. En aquest solo, Aina Alegre recull gests extrets de representacions visuals d\u2019arquetips femenins al cinema de terror i de cossos gimn\u00e0stics \u2013en record a la seva pr\u00f2pia experi\u00e8ncia en la gimn\u00e0stica durant la infantesa\u2013 per a contenir-los en un cos geom\u00e8tric alhora que vibratori que desborda el gest per a deixar pas a la constant metamorfosi del cos tot interrogant formes de fanatisme f\u00edsic.<\/p>\n En resposta a aquest solo d\u2019escriptura casi mecanitzada, la core\u00f2grafa sent la necessitat \u201cd\u2019entrar en un espai m\u00e9s dilatat, una escriptura molt m\u00e9s de l\u2019acci\u00f3\u201d (Aina Alegre, entrevista<\/em>), aix\u00ed, l\u2019any 2015 crea Delices<\/em>, un duet amb Charlie Fouchier, que explora la pell com a frontera, com a relaci\u00f3, com a connexi\u00f3, a partir de la pregunta \u201cqu\u00e8 fa un cos davant la impossibilitat de fusionar-se amb l\u2019altre?\u201d. Continua amb l\u2019escriptura de l\u2019acci\u00f3 l\u2019any 2017 amb Le jour de la b\u00eate<\/em>, una pe\u00e7a per a cinc int\u00e8rprets que vol treballar al voltant de la celebraci\u00f3 tot rescatant \u201cgests o estats de cos que venen de manifestacions col\u00b7lectives, que passen als espais p\u00fablics, que tenen aquesta idea de crear una relaci\u00f3, un \u2018en com\u00fa\u2019 des d\u2019un lloc molt ef\u00edmer, no des d\u2019un lloc pol\u00edtic per\u00f2 des de l\u2019experi\u00e8ncia del cos\u201d (Aina Alegre, entrevista<\/em>). Ara el gest \u00e9s, doncs, mat\u00e8ria pels cossos que vibren per un viatge col\u00b7lectiu que pren el ritme com a element connector, una polifonia que es va generant amb sabates de claqu\u00e9, respiraci\u00f3 i veu tot creant diferents polirritmes en expansi\u00f3.<\/p>\n Si abans ha explorat la di\u00fcrnitat de la b\u00e8stia (\u201cLe jour de la b\u00eate\u201d, 2017), a partir de gestos i corporalitats extretes de celebracions populars, Aina Alegre continua ara amb La nuit, nos autres (2019)<\/em> explorant la nocturnitat de la intimitat dels cossos en celebrant. Mentre que a Le jour de la b\u00eate<\/em> el viatge est\u00e0 en la col\u00b7lectivitat \u2013una formada per cinc cossos connectats a partir del ritme\u2013 a La nuit, nos autres<\/em> tres cossos cohabiten en un espai on\u00edric mentre cada cos es celebra a si mateix, des de la nocturnitat, connectat amb la llum de la lluna; \u201cLa b\u00e8stia<\/em> \u00e9s el que circula entre els cossos, La nuit\u2026<\/em> \u00e9s molt m\u00e9s melanc\u00f2lica com a pe\u00e7a\u201d (Aina Alegre, entrevista<\/em>).<\/p>\n El motor coreogr\u00e0fic de La nuit, nos autres<\/em> \u00e9s el fet de buscar un autoretrat h\u00edbrid en transformaci\u00f3 permanent\u00a0 \u2013prenent com a referencia la pr\u00e0ctica fotogr\u00e0fica de l\u2019artista Claude Cahun i la seva exploraci\u00f3 de la identitat\u2013 combinat amb l\u2019afectaci\u00f3 (com a element compositiu) dels tres cossos entre s\u00ed. La pe\u00e7a s\u2019escriu des del viatge dels estats \u2013de fer i de ser\u2013 dels cossos, cossos h\u00edbrids i en constant transformaci\u00f3 que podrien pert\u00e0nyer al mon mineral, vegetal i animal sense aferrar-se a cap identitat.<\/p>\n La nuit, nos autres<\/em> funciona com una mena de ficci\u00f3 emancipadora tot oferint un diorama constru\u00eft a partir de la idea de naturalesa, un artifici per a transformar amb i des del cos en resson\u00e0ncia amb la m\u00fasica (Romain Mercier) que es completa en directe amb la sonoritat de les criatures que aqu\u00ed se’ns presenten (Isabelle Catalan, Cosima Grand, Gwendal Raymond). Passeu, passeu per a ser testimonis d\u2019un viatge \u00edntim i presenciar la tra\u00e7a de la transformaci\u00f3 d\u2019aquest espai i aquests cossos, cadascun d\u2019ells us descobrir\u00e0 el seu jard\u00ed secret.<\/p>\n L\u2019any 2018, girant per primera vegada la vista enrere, Aina Alegre desenterra el que ser\u00e0 el motor coreogr\u00e0fic per a la seg\u00fcent pe\u00e7a \u2013R-A-U-X-A <\/em>(2020)\u2013<\/em> i que serveix de punt de partida per la recerca que camina amb ella des d\u2019en\u00e7\u00e0 \u2013ESTUDIS<\/em>\u2013. Aquest motor \u00e9s el gest de picar, no pel contingut del gest en si mateix si no per la tra\u00e7a que se\u2019n despr\u00e8n, literal i figurada. Amb aquesta retrospectiva \u2013que marca l\u2019inici d\u2019un nou cicle\u2013 la core\u00f2grafa descobreix que \u00e9s un gest recorrent en la seva traject\u00f2ria com a creadora, ja sigui des de la imatge, des del ritme o des de la repetici\u00f3, el picar apareix de forma m\u00e9s o menys evident en totes les seves creacions.<\/p>\n A ESTUDIS<\/em>, Aina Alegre recull \u2013tot realitzant una mena de cartografia\u2013 diferents experi\u00e8ncies f\u00edsiques del picar arrel de converses i trobades amb els seus practicants, pertanyents a diferents \u00e0mbits que van des de les danses populars \u2013 per exemple els bastoners de Sitges-Vilafranca (ESTUDI#3<\/em>) o Fandango del Pa\u00eds Basc (ESTUDI#4<\/em>)\u2013, passant per la m\u00fasica o pel m\u00f3n industrial o agrari. \u201cS\u2019estan obrint molts camps en els que aquest gest apareix, \u00e9s un disparador, i el que a mi m\u2019interessa \u00e9s poder entendre justament la paraula de persones que no es dediquen a la dansa\u201d (Aina Alegre, entrevista<\/em>), una tra\u00e7a que porta la creadora a estudiar territoris del cos i pensaments entorn el cos de diferents persones, col\u00b7lectius i cultures descobrint sorprenentment molts ponts entre elles. Aina Alegre, aix\u00ed, est\u00e0 creant una mena d\u2019arxiu sonor, d\u2019entrevistes i experi\u00e8ncies amb les que, quan el context ho demana, es posa en di\u00e0leg per a generar una performance. Aquest \u201c\u00e9s un treball molt \u00edntim que t\u00e9 a veure amb com jo incorporo o absorbeixo la paraula d\u2019aquestes persones i com treballo un material potencial f\u00edsic i coreogr\u00e0fic a partir del que em genera escoltar i escoltar i escoltar les converses\u201d (Aina Alegre, entrevista<\/em>) i, sense ser l\u2019objectiu principal dels ESTUDIS<\/em>, a trav\u00e9s de les performances \u00e9s com aquesta recerca va cristal\u00b7litzant.<\/p>\n La incontin\u00e8ncia del gest de picar ofereix a l\u2019artista, doncs, dos projectes espec\u00edfics que es relacionen per\u00f2 operen de maneres oposades: Els ESTUDIS<\/em>,<\/strong>\u00a0 una recerca que cartografia la tra\u00e7a del gest de picar que apareix en m\u00faltiples contexts i cultures tot recollint relats en relaci\u00f3 al cos que pica. D\u2019altra banda, R-A-U-X-A (2020)<\/em>,<\/strong> \u00e9s una \u201cpe\u00e7a esc\u00e8nica la qual s\u2019ha anat alimentant de tots aquest relats i viv\u00e8ncies per\u00f2 que a la vegada treballo amb altres artistes (so, llums i escenografia) i a on hi ha la idea de mem\u00f2ria del gest, cos del passat, cos del futur i gest que persevera\u201d.<\/p>\n R-A-U-X-A<\/em> \u00e9s determinaci\u00f3 en el fer, impuls del gest i caprici en l\u2019escriptura. Una escriptura precisa\u00a0 basada en la perseveran\u00e7a del gest \u2013Aina Alegre afirma que vol \u201cla pe\u00e7a sigui escrita que si alg\u00fa l\u2019ha d\u2019agafar est\u00e0 all\u00e0, no est\u00e0 en el meu cos, est\u00e0 en l\u2019escriptura\u201d\u2013. El gest cont\u00e9 i desborda mem\u00f2ries passades i futures. El cos vibra tot obrint noves dimensions i dibuixa arquitectures en resson\u00e0ncia amb el so (Josep Tutusaus), les llums (Jan Fedinger) i l\u2019espai (James Brandily) que, de manera inter-aut\u00f2noma, componen una dansa h\u00edbrida que posa a friccionar l\u2019arcaic i la tecnologia obrint dimensions passades i futures, espais pel cos que ja estaven aqu\u00ed abans que arrib\u00e9ssim, un paisatge per a la contemplaci\u00f3.<\/p>\n Laura Alcal\u00e0 Freudenthal<\/strong><\/p>\n AINA ALEGRE presenta \u2018R-A-U-X-A\u2019 al Mercat de les Flors el 26 i 27 de febrer de 2022<\/strong><\/a><\/span> i ‘La nuit, nous autres’ el 2 i 3 de mar\u00e7 de 2022<\/a><\/span><\/strong><\/p>\n Aina Alegre<\/strong><\/a><\/span><\/p>\n CNDC Angers<\/strong><\/span><\/a><\/p>\n David Wampack, \u201cConcrerto\u201d<\/span><\/a>, 2020<\/strong><\/p>\nWebgrafia<\/strong><\/h1>\n