\u201cTota una vida sense amor no compta,
\nl’amor \u00e9s l’aigua de vida.
\nBeu amb l’\u00e0nima i el cor!\u201d<\/p>\n
Rumi, Divan-i-Shams 11909<\/p>\n
El Mercat de les Flors acull per primera vegada la companyia KOR\u2019SIA en el context de la Quinzena Metropolitana. Parlar d\u2019aquesta jove companyia significa comprendre el nou paradigma dels creadors de les arts esc\u00e8niques del segle XXI, on ofici, estudi i recerca es donen la m\u00e0. El nom de KOR\u2019SIA respon a una mete\u00f2rica formaci\u00f3 que, en el breu per\u00edode de temps des de la seva fundaci\u00f3 (2015), est\u00e0 present en els escenaris nacionals i internacionals m\u00e9s destacats, esdevenint un referent imprescindible.<\/p>\n
La solidesa de la companyia s\u2019ent\u00e9n per la suma de factors rellevants que l\u2019articulen, tals com una traject\u00f2ria art\u00edstica d\u2019alt nivell dels seus creadors, l\u2019inter\u00e8s cultural de les seves propostes que fan transitar la dansa per les arts pl\u00e0stiques, liter\u00e0ries, el cinema i la recerca, aix\u00ed com una cont\u00ednua relaci\u00f3 entre recerca acad\u00e8mica i pr\u00e0ctica art\u00edstica amb voluntat pedag\u00f2gica envers la societat. El cor de Kor\u2019sia el conforma un equip art\u00edstic transversal amb interessos multidisciplinaris format pels ballarins i core\u00f2grafs italians Mattia Russo i Antonio de Rosa (ex-ballarins de la CND), juntament al dramaturg i cofundador Giuseppe Dagostino, ballar\u00ed format com a dramaturg amb una \u00e0mplia traject\u00f2ria acad\u00e8mica i professional, al costat d’Agn\u00e8s Lopez-Rio, ballarina i core\u00f2grafa de gran recorregut internacional estudiosa i Catedr\u00e0tica d\u2019An\u00e0lisi del Repertori. Un s\u00f2lid equip de productors i col\u00b7laboradors art\u00edstics, aix\u00ed com un nodrit equip de joves ballarins, completen la formaci\u00f3.<\/p>\n
Des de la seva fundaci\u00f3, la companyia porta desplegant projectes art\u00edstics i pedag\u00f2gics en contextos diversos (per enc\u00e0rrec de companyies, museus, comercials, etc.), considerant el mateix dispositiu esc\u00e8nic com un acte i un context per incidir en la societat projectant i \u201cperformant\u201d els valors constructius de la societat en la qual ells mateixos volen viure: \u201c(…) democr\u00e0cia, responsabilitat col\u00b7lectiva, respecte, col\u00b7laboraci\u00f3, empatia, educaci\u00f3 emocional, g\u00e8nere o sostenibilitat (…)\u201d<\/p>\n
Un dels \u00e0mbits que tamb\u00e9 ha generat segell de companyia ha estat la recreaci\u00f3 d\u2019obres de repertori, com Igra,\/,Jeux, Somiglianza \/,L\u2019apr\u00e8s midi d\u2019un faune, Swan<\/em> i la present Giselle<\/em>, tot situant-la com a finalista dels Premis Max de les Arts\u00b7Esc\u00e8niques a la Millor Coreografia (2021). Una proposta de format mitj\u00e0 en qu\u00e8 la qualitat art\u00edstica, la profunditat conceptual i la voluntat comunicativa conformen una trinitat indissociable per vehicular, a partir del concepte de l\u2019Amor, una reflexi\u00f3 col\u00b7lectiva contempor\u00e0nia del paradigm\u00e0tic ballet rom\u00e0ntic Giselle<\/em>.<\/p>\n La dansa, com la m\u00fasica, el teatre i la performance, \u00e9s un art al\u00b7logr\u00e0fic a difer\u00e8ncia de la pintura, l\u2019escultura i l\u2019arquitectura, considerades arts autogr\u00e0fiques. Aix\u00f2 significa que, degut a la seva naturalesa ef\u00edmera, la seva representaci\u00f3 al llarg del temps permet una varietat d\u2019accions en ser (re)presentada. La pe\u00e7a no existeix com a tal de manera material, sin\u00f3 que en romanen aspectes formals (partitura coreogr\u00e0fica, partitura musical, vestuari i, actualment, tot tipus d\u2019enregistrament), i sobretot en roman la mem\u00f2ria del cos i del context. El cos de l\u2019int\u00e8rpret ja mai ser\u00e0 el mateix, la tecnologia corporal i esc\u00e8nica es transformen amb el temps, igual que el mitj\u00e0 teatral i tamb\u00e9 la intenci\u00f3 del creador en relaci\u00f3 a la societat destinat\u00e0ria.<\/p>\n En el fet de retornar a creacions del repertori perqu\u00e8 la dansa \u201cesdevingui\u201d es poden accionar perspectives diferents respecte a la seva autenticitat original, tal com afirma \u00c1lvarez Puente (2012). Aix\u00ed doncs es parla de reproduir, reconstruir, recrear, reinterpretar, adaptar, recuperar o reviure. Cada una d\u2019aquestes propostes significa posar l\u2019atenci\u00f3 en aspectes diferents, tals com tornar a compondre aspectes perduts o oblidats, millorar o transformar un aspecte concret, per\u00f2 el m\u00e9s interessant es re-significar aspectes fonamentals del seu contingut, de manera que la nova creaci\u00f3 ens permeti dialogar de forma m\u00e9s adient amb el context present, actualitzant valors i estructures ideol\u00f2giques subjacents.<\/p>\n En el ballet Giselle<\/em> s\u2019encarnen en cos, forma i contingut els valors morals est\u00e8tics i ideol\u00f2gics de l\u2019alta cultura i de la societat burgesa europea, aix\u00ed com una mirada i projecci\u00f3 de la figura femenina; ha esdevingut c\u00e0non perqu\u00e8 una comunitat, uns cr\u00edtics, uns curadors i uns historiadors hagin consensuat que s\u00f3n reflex o motor d\u2019un temps concret per la qualitat art\u00edstica i est\u00e8tica de la seva materialitzaci\u00f3. Estrenat el 1841 a Par\u00eds amb llibret de Jules-Henri Vernoy de Saint-Georges i Th\u00e9ophile Gautier, Giselle<\/em> plasma una multitud d\u2019aspectes basats en la dualitat, en la confrontaci\u00f3 entre la realitat i el desig anhelat o la projecci\u00f3 subjectiva dels poetes creadors posant la dona al centre, perqu\u00e8 Giselle – l\u2019esperit fantasmag\u00f2ric de la camperola tra\u00efda per amor- descansa al bosc juntament amb les Willis o \u201cbacants mortes\u201d ballant els seus rituals per venjar-se dels homes que les han tra\u00eft abans de casar-se. Amor\/sexe, vida\/mort, pecat\/perd\u00f3, desig\/realitat s\u00f3n els valors que la travessen. A Giselle<\/em> es performa un pensament dual expressat en forma i contingut reflectit en l\u2019estructura, l\u2019est\u00e8tica i la consolidaci\u00f3 d\u2019un estil dansat, el romanticisme coreogr\u00e0fic i estil\u00edstic corporal -la t\u00e8cnica acad\u00e8mica del mestre Carlo Blasis- , qui va\u00a0 organitzar els seus principis en relaci\u00f3 als conceptes d\u2019equilibri, harmonia i bellesa sobre les puntes dels peus a partir del c\u00e0non de bellesa cl\u00e0ssic basats en l\u2019escultura del Mercuri de Giambologna.<\/p>\n Per aquest motiu, Giselle<\/em> ha estat un dels cl\u00e0ssics m\u00e9s revisats, ja que les diferents mirades cr\u00edtiques que s\u2019hi poden bolcar -com les de g\u00e8nere, identitat, classe-, han perm\u00e8s resignificar-la en propostes com I Giselle<\/em> (1980), de Fergus Early i Jack Lansley, la Giselle<\/em> de Mats Ek (1982), The legend of Giselle<\/em> (1994) de Masaki Iwana o, m\u00e9s recentment, la Giselle<\/em> d\u2019Akram Khan (2016), per citar alguns exemples.<\/p>\n La proposta de Kor\u2019sia ha vingut articulada sobre una reflexi\u00f3 m\u00e9s general i contextual al voltant del tema nuclear que articula el ballet: l\u2019Amor. La transfer\u00e8ncia creativa no s\u2019ha fet en clau narrativa i individualitzada en el personatge de Giselle sin\u00f3 en clau col\u00b7lectiva, d\u2019humanitat, de societat contempor\u00e0nia, l\u00edquida, individualista, narcisista, tecnol\u00f2gicament controlada on la immediatesa i la frivolitat dels \u201clikes\u201d s\u2019imposen com a mecanismes de superviv\u00e8ncia. I si tota recerca pertinent s\u2019inicia formulant preguntes encertades que condueixin a la construcci\u00f3 de nous paradigmes, aqu\u00ed la gran pregunta ha estat: \u00e9s possible accedir a l\u2019amor pur en l\u2019actualitat? Com? En una societat de consum i d\u2019obsolesc\u00e8ncia programada, com teixim i sostenim aquesta proposta d\u2019estimar i ser estimats? Kor\u2019sia proposa desconstruir-nos (morir com Giselle) i deseixir-nos (desprendre\u2019ns) del que ens allunya d\u2019all\u00f2 primigeni com a humans per tornar a n\u00e9ixer (psicoemocional i relacionalment), reconnectant amb la consci\u00e8ncia com\u00fa i amb els valors absoluts de l\u2019amor com la compassi\u00f3, la m\u00edstica universal, Giselle qual humanitat transformada inicia un nou cicle amb la llum de l\u2019albada.<\/p>\n Aquells qui coneguin el referent rom\u00e0ntic de Perrot\/Corali\/Adam del 1841 hi trobaran la correspond\u00e8ncia, la cita i la reinterpretaci\u00f3 d\u2019aspectes estructurals, formals, compositius o fins i tot leitmotivs<\/em> de qualitats din\u00e0miques que cliquen l\u2019ullet a l\u2019original. Aquells nous p\u00fablics que desconeixen la hist\u00f2ria de la dansa i de Giselle<\/em> hi trobaran una proposta vital, hi reconeixeran pr\u00e0ctiques corporals i meditacions guiades, contextos, paraules i energies que proposen \u201creprogramar-nos\u201d des de l\u2019Amor ent\u00e8s com l\u2019energia creadora inter i intrapersonal. All\u00f2 que tots els textos de la saviesa transcultural han apuntat com Yamas i Niyamas o valors universals.\u00a0<\/strong><\/p>\n Ester Vendrell Sales<\/strong><\/p>\n KOR\u2019SIA presenta \u2018Giselle\u2019 al Mercat de les Flors del 10 al 12 de mar\u00e7 de 2022<\/span><\/a><\/strong><\/p>\n Web de Kor’sia <\/strong><\/a><\/span><\/p>\n Instagram Kor’sia<\/strong><\/a><\/span><\/p>\n Dance for Spain – ‘Lamb’<\/a><\/strong><\/span><\/p>\n – Igra<\/em><\/p>\nLinks <\/strong><\/h1>\n