“Quin cos, si n\u2019hi ha de molt diferents? El cos dels anatomistes i els fisi\u00f2legs, el cos que veu i del qual parla la ci\u00e8ncia\u2026 Per\u00f2 tamb\u00e9 hi ha un cos joi\u00f3s carregat de relacions er\u00f2tiques, sense cap relaci\u00f3 amb el primer.\u201d<\/p>\n
Roland Barthes: Le plaisir du texte<\/em> (1973)<\/p>\n Importa el cos en l\u2019obra de Roberto Olivan. Importen tots els cossos, totes les talles, totes les edats, tots els g\u00e8neres i totes les tipologies. Importa ser pel que un fa, s\u2019estigui com s\u2019estigui. Importa la veritat de cada cos, des del cos pol\u00edtic que els dona veu. Importa el cos sensual, la descoberta dels cossos dels altres, l\u2019\u00e0nima del cos i el cos com a arma. Importa en el cos la tendresa que fa oferir-se de cor, agafar-se de la m\u00e0, obrir els bra\u00e7os i parar el pit, no pas a les punyalades adverses del m\u00f3n, sin\u00f3 a la mirada amiga dels qui ens acompanyen en el cam\u00ed. Importa el cos de ball per cada un dels que el constitueixen, diferents s\u00ed, per\u00f2 \u00fanics i tan protagonistes com el qui m\u00e9s, vells de tota la hist\u00f2ria de la humanitat, bells per tota la hist\u00f2ria de la humanitat. Som b\u00e8sties belles, monstres \u00fanics, simples cossos, dipositaris, per\u00f2, d\u2019una fe antiga: que junts podem ser millors, construir una humanitat millor, fer ca(u)sa comuna amb els maons heretats, trencar tots els murs per al\u00e7ar-nos (i al\u00e7ar-los) de bell nou com qui canta de bon mat\u00ed. Com un nen. Con la criatura que juga. Com l\u2019adolescent quan estima.<\/p>\n De vegades no calen gaires gestos per a aix\u00f2. N\u2019hi ha prou amb el m\u00e9s simple i clar. Fixeu-vos en la universalitat de la senzilla coreografia que ajunta els quatre int\u00e8rprets, cara a cara amb els espectadors, en una seq\u00fc\u00e8ncia tan elemental que convida a imitar-la. \u201cT\u2019obro el cor, aqu\u00ed em tens, de cara, de perfil, tot jo\u201d, sembla dir-nos. I ja \u00e9s ben curi\u00f3s que el m\u00e9s essencial i net s\u2019imposi amb tanta for\u00e7a i es gravi tan a sang dins la mem\u00f2ria, com si hi hagu\u00e9s gestos primigenis equivalents als estats primers de la pl\u00e0stica humana, siguin les figures impreses a la paret d\u2019una caverna o el mural o la pissarra d\u2019una classe de Prim\u00e0ria, codificacions simples, per\u00f2 d\u2019impacte pl\u00e0stic tan segur com els dibuixos a la cova d\u2019Altamira, els ocells de Mir\u00f3 o els tra\u00e7os dels infants. Directa, perfilada a l\u2019aire pel concurs del cos, com el llenguatge dels sordmuts (clar i complet en el diccionari de les mans), la coreograf\u00eda m\u00ednima que agermana en un moment donat els quatre int\u00e8rprets de Gold<\/em> \u00e9s or pur, la veta que brilla amb for\u00e7a al centre mateix de la mina que \u00e9s per si sol cada un dels quatre cossos que veiem en escena. Hi cap la r\u00e0bia, dins seu, per\u00f2 tamb\u00e9 la fragilitat i la generositat. Hi cap la tendresa, en els cossos musculats, i hi cap la for\u00e7a m\u00e9s guerrera, en els femenins. De fet, esborren les fronteres de g\u00e8nere, la de les edats i la dels problemes que els separen, per ajuntar-los \u2014per agermanar-los\u2014 en una fam\u00edlia d\u2019adopci\u00f3 on se\u2019ns convida a entrar. L\u2019espai sonor t\u00e9 ecos de pla\u00e7a de poble, de mercat meridional, de zoco<\/em> \u00e0rab, de mediterr\u00e0nia antiga. Fa olor a poble, sona a ve\u00efnat i fins i tot a pati d\u2019escola, respira flaires \u00e8tniques, textures amigues, mem\u00f2ria familiar, ressons de prop, arrels familiars que compartim, un aire entre casol\u00e0 i de vella artesania, circ d\u2019emocions, espai de conviv\u00e8ncia.<\/p>\n Tot aix\u00f2, aquest esperit que creua Europa com dins d\u2019una caravana gitana o jueva o sota la carpa d\u2019un circ, ha format part de la traject\u00f2ria m\u00e9s transdiciplin\u00e0ria i mestissa del core\u00f2graf tortos\u00ed Roberto Olivan ja des del temps a l\u2019escola PARTS (Performing Arts Research and Training Studios) i el pas breu, per\u00f2 intens, per la companyia belga Rosas, d\u2019Anne Teresa de Keersmaeker. L\u2019experimentaci\u00f3 \u2014la recerca entesa com una exploraci\u00f3 viatgera, m\u00e9s que no pas tancada en cap cripticisme formal solipsista\u2014 i el di\u00e0leg viu, org\u00e0nic i tens amb la m\u00fasica, viscuda com l\u2019aire que respiren els int\u00e8rprets, s\u00f3n part del que mant\u00e9 d\u2019aquells or\u00edgens. Tamb\u00e9 l\u2019assimilaci\u00f3 sense vergonya de la cultura popular, sigui la d\u2019arrel tradicional (\u00e9s del Delta de l\u2019Ebre, director del Deltebre Dansa, i en els primers anys de la seva companyia Enclave hi va integrar de forma molt festiva les arrels centreuropeus d\u2019algun dels seus companys), sigui la de masses (que va de Bruce Lee i Michael Jackson a Maddona, Jane Fonda o qui faci al cas, com a espais compartits de mem\u00f2ria emotiva que s\u00f3n). \u00c9s la seva magdalena proustiana tota aquesta cultura popular (la dels boomers<\/em>, de fet). I la m\u00e0gia il\u00b7lusionista i il\u00b7lusionada de l\u2019ampli univers del circ n\u2019ha format part repetidament al llarg dels anys. Encara aqu\u00ed se li\u2019n nota la flaire: el circ ent\u00e8s com a espai de conviv\u00e8ncia entre diferents, galeria de monstres (\u00e9ssers \u00fanics), convertits en reis de la funci\u00f3; el circ com a artesania, un espai real de construcci\u00f3; el circ com a lloc on les coses passen de veritat, viscut amb un pacte de confian\u00e7a absoluta entre els seus integrants, reconeguts com a iguals. La interdepend\u00e8ncia \u00e9s emocional i f\u00edsica. O em refio de tu o me la foto. O m\u2019ajudes o me la foto. Al circ l\u2019\u00fanica \u201crepresentaci\u00f3\u201d \u00e9s la dels pallassos, par\u00f2dia del m\u00f3n adult i de les seves relacions de poder. La resta \u00e9s tal com passa i \u00e9s per com passa. En el circ, l\u2019excepci\u00f3 constitueix la regla i, doncs, la pista iguala, quan mostra l\u2019or amagat de cada int\u00e8rpret i ens el posa a la vista de tots marcat amb lletres d\u2019or al cartell del programa. Tot aix\u00f2 encara \u00e9s a Gold <\/em>(2022), de la mateixa manera que era a De farra<\/em> (2004), Homeland<\/em> (2006), Mermaid\u2019s Call<\/em> (2009), Socarrel<\/em> (2017) o Cuculand Souvenir<\/em> (2018).<\/p>\n De fet, si en la pe\u00e7a del 2018 Olivan venia a dir que podem parar bojos sotmesos al bombardeig incessant i fragmentari dels souvenirs de la cultura medi\u00e0tica i virtual d\u2019avui, a Gold<\/em> hi ha trobat la clau per fer les paus: apagar el soroll, esquivar tot virtuosisme, despullar-se en la senzillesa, confiar en la veritat dels seus int\u00e8rprets (la seva fam\u00edlia, la nostra), escollida la fragilitat i la tendresa per defugir la r\u00e0bia i les pors. Quan l\u2019Ilies o l\u2019Encarni, en moments diferents de la pe\u00e7a, li donen la m\u00e0 com nens petits, sento en ell la maduresa d\u2019un pare que es mira amb alegria i generositat com juguen les criatures. L\u2019amor s\u2019imposa a Gold<\/em>. I la valentia de viure i de saber-se donar als altres. \u00c9s l\u2019\u00fanic que cal entendre de l\u2019obra: just el que sentim. Els m\u00e9s petits s\u2019identificaran amb els jocs de Lego amb qu\u00e8 blocs de peces construeixen ninots tan fr\u00e0gils com nosaltres o cases de mentida que \u00e9s bo que tingui portes i no ens tanquin enlloc. Els adolescents reconeixeran el flirteig t\u00edmid dels moments en qu\u00e8 l\u2019Ilies i la Mar\u00eda se sedueixen amb vergonya d\u2019infant i tremolors de descoberta. Els uns i els altres s\u2019enorgulliran de la princesa guerrera que \u00e9s l\u2019Encarni, meitat gitana, meitat punki, veritat de cos i de paraula que s\u2019imposa \u201cpor el acento\u201d, una actitud exaltada i energ\u00e8tica de cap a peus, la bella i la b\u00e8stia refoses en un sol rol complet de persona que roda a cor obert, metadona tatuada, cosina de sang de feres com la Pic\u00f3 o la Puyo. Les paraules de l\u2019Encarni en el mon\u00f2leg al micr\u00f2fon que exerceix de columna vetebral dramat\u00fargica de l\u2019obra, les ha escrites una icona trans, per\u00f2 les podrien subscriure la Bella i la B\u00e8stia del conte i fins i tot l\u2019Anna Frank. Gold<\/em> defensa que tots hem de poder ser tan rars i tan diferents com ens hagi fet la naturalesa, monstres rars en les nostres singularitats, per\u00f2 que aix\u00f2 no ens ha de privar de continuar formant part de la cultura del grup. I quin nen no t\u00e9 por de ser diferent i nom\u00e9s aspira a ser estimat? I quin adolescent no es reconeix en la Mar\u00eda quan lluita amb la deformaci\u00f3 de la seva imatge al mirall o amb l\u2019Encarni quan vol ser lliure, no sap estar-se quieta i bota i es rebota per deslligar-se?<\/p>\n Hi ha obres que demanen descodificaci\u00f3, i en aquell cas reclamar als espectadors que es limitin a sentir pot semblar paternalista o esnob. Ning\u00fa pot limitar-se a sentir davant del millor poema l\u00edric xin\u00e8s, si no sap xin\u00e8s i no l\u2019hi tradueixen. Per\u00f2 tothom domina l\u2019idioma de Gold<\/em>. N\u2019he gaudit molt una preestrena a Tortosa al costat d\u2019alumnes d\u2019institut, una colla d\u2019adolescents que han rigut, han cridat, han callat i s\u2019han manifestat al llarg de la pe\u00e7a amb la mateixa intensitat amb qu\u00e8 els de la generaci\u00f3 d\u2019Olivan i d\u2019un servidor viv\u00edem les pel\u00b7l\u00edcules de reestreena als cines de barriada dels anys setanta. Georges Bataille va dir que l\u2019experi\u00e8ncia no pot ser comunicada sense lla\u00e7os de silenci, d\u2019ocultament, de dist\u00e0ncia. Per\u00f2 aqu\u00ed el que l\u2019obra calla o oculta \u00e9s justament el que els adolescents mateixos callen i oculten, per\u00f2 intueixin i senten, en el seu dia a dia i al carrer. Per aix\u00f2 aquell dia a Tortosa, els joves vivien Gold<\/em> amb una empatia tan absoluta envers els int\u00e8rprets, fins i tot demanant-los l\u2019instagram, als dos m\u00e9s joves (la Mar\u00eda i l\u2019Ilies), nom\u00e9s acabada la funci\u00f3. Abans, en un moment en qu\u00e8 l\u2019Ilies es confronta al p\u00fablic, exhibint el tors musculat i herculi, un xicot va dir \u201cjoder, qu\u00e9 cachas\u201d. I en un altre moment en qu\u00e8 l\u2019Ilies mant\u00e9 la mirada al p\u00fablic amb el seu rostre d\u2019apol\u00b7lo \u00e0rab, p\u00f2muls marcats i barbeta de galant, una noia va dir fluixet, com si se li escap\u00e9s i sense ni una mica d\u2019ironia: \u201cqu\u00e9 guapo\u201d.<\/p>\n Que b\u00e9 que els arribava i ho entenien tot, ja abans que ho explicit\u00e9s el mon\u00f2leg de l\u2019Encarni. Entenien que no cal ser perfectes per ser bells. Que el bonic de les fam\u00edlies \u00e9s que no s\u00f3n perfectes. Gold<\/em> ho confia tot a la veritat dels quatre int\u00e8rprets. S\u00f3n cossos amb pes propi. I la saviesa dramat\u00fargica de Roberto Olivan troba aqu\u00ed els seus principals pilars en la generositat i la humilitat. Deixar que les coses passin i saber recon\u00e8ixer quines valen. Vet aqu\u00ed la m\u00e9s gran i valenta de les ambicions. Ensenyar-nos la grandesa de la vida petita, la for\u00e7a m\u00e9s aut\u00e8ntica de la vida normal, per atalalats que anem, per hist\u00e8rics que ens posi, per por que faci, per tantes coses com desitgem i el molt que tardem a trobar-les i a recon\u00e8ixer-les. Les coreografies de contacte troben aqu\u00ed el seu m\u00e9s ple sentit. Som miralls uns dels altres. La for\u00e7a que ens mou continua m\u00e9s enll\u00e0 de cada un de nosaltres.<\/p>\n Joaquim Noguero<\/strong><\/p>\n ROBERTO OLIVAN presenta \u2018GOLD\u2019 al Mercat de les Flors del 1 al 3 d\u2019abril de 2022<\/a><\/strong><\/span><\/p>\n – Sobre Roberto Olivan, l\u2019Obrador i ROPA (Roberto Olivan Performing Arts<\/strong><\/span><\/a>)<\/p>\n – Roberto Olivan parla de la seva traject\u00f2ria<\/p>\nLinks<\/strong>:<\/h1>\n