{"id":114872,"date":"2022-04-05T11:58:52","date_gmt":"2022-04-05T11:58:52","guid":{"rendered":"https:\/\/develop.mercatflors.cat\/blog\/?p=2737"},"modified":"2023-06-15T09:49:16","modified_gmt":"2023-06-15T09:49:16","slug":"humanhood-infinit-per-jordi-ribot-thunnissen","status":"publish","type":"blog","link":"https:\/\/develop.mercatflors.cat\/en\/blog\/humanhood-infinit-per-jordi-ribot-thunnissen\/","title":{"rendered":"‘Humanhood – \u221e {Infinit}’, per Jordi Ribot Thunnissen"},"content":{"rendered":"

A l\u2019entrevista promocional<\/a><\/strong><\/span> realitzada en ocasi\u00f3 de l\u2019estrena d\u2019\u221e {Infinit},<\/em> J\u00falia Robert i Rudi Cole defensen el teatre com a \u2018temple pel segle XXI\u2019. Les implicacions discursives d\u2019aquesta afirmaci\u00f3 – tamb\u00e9 pol\u00edtica – s\u00f3n m\u00faltiples, i moltes d\u2019elles ens remeten al rol original de la dansa al si de les religions paganes d\u2019antany.<\/p>\n

L’antrop\u00f2loga Barbara Ehrenreich, en el seu llibre Dancing on the streets, a history of collective joy<\/em>, repassa com la dansa, abans de l\u2019asfalt i del verb, ja jugava un rol primordial en el manteniment de la cohesi\u00f3 social. En societats prehist\u00f2riques i no jer\u00e0rquiques l\u2019acte de ballar era considerat suficientment important com per ser fixat en forma de dibuix a les parets – aqu\u00ed, a la Xina i al continent afric\u00e0-. A trav\u00e9s d\u2019aquestes pintures intu\u00efm que ja llavors la dansa coneixia diverses dimensions: s\u2019hi repartien cartes de poder, homes i dones es perfilaven dins el grup, es mesuraven les forces i s\u2019hi buscava parella. A banda, ballar junts implicava unir-se en una experi\u00e8ncia col\u00b7lectiva que superava l\u2019inter\u00e8s individual. La dansa era de cadascun i de tothom a la vegada. Tamb\u00e9 coneixia una dimensi\u00f3 espiritual, divina, a trav\u00e9s de la transfiguraci\u00f3 i l\u2019\u00e8xtasi que pot acompanyar l\u2019experi\u00e8ncia del moviment. Finalment, els s\u00edmbols tamb\u00e9 hi jugaven una part: vestuaris i ornaments vinculaven el cos a la representaci\u00f3 de quelcom. L\u2019energia de la festa era invocada per emular alg\u00fa o alguna cosa, per esdevenir o corporalitzar un pensament o un esperit. Els s\u00edmbols ens parlen d\u2019aquestes danses com a quelcom espectacular donat a la mirada.<\/p>\n

Amb l\u2019arribada del verb i dels d\u00e9us amb cares, ulls i dogmes, les religions posteriors van saber utilitzar aquest potencial transformador i narratiu de la dansa per propagar i consolidar la seva influ\u00e8ncia en societats cada cop m\u00e9s grans i m\u00e9s jer\u00e0rquiques. Amb elles, va cr\u00e9ixer tamb\u00e9 la necessitat per part de qui ostentava el poder de posar l\u00edmits a la ca\u00f2tica, violent i no-jer\u00e0rquica experi\u00e8ncia dels cossos populars<\/em> en moviment. Els ritus es convertiren en festivals, els festivals en trag\u00e8dies. El cos, particularment a la vella Europa, va anar deixant lloc a la paraula.<\/p>\n

Tornar al teatre la condici\u00f3 de temple, com vol fer Humanhood, i fer-ho a trav\u00e9s del cos en moviment implica un anar a la recerca d\u2019aquesta connexi\u00f3 perduda amb Dion\u00eds, amb Shiva, amb Isis. D\u00e9us d\u2019abans que, explica Ehrenreich, coneixen un mateix origen fet d\u2019experi\u00e8ncies ext\u00e0tiques, caos energ\u00e8tic passat pel cos i transfiguraci\u00f3 individual i col\u00b7lectiva. Particularment aqu\u00ed, a l\u2019occident marcat pel neoplatonisme medieval, les caces de bruixes i el racionalisme cartesi\u00e0, aquest cam\u00ed de retorn no \u00e9s ni f\u00e0cil ni evident. Pobres de nosaltres: l\u2019esquerda entre cos i ment ja fa molt que va esdevenir abisme.<\/p>\n

Per\u00f2 ei: pas a pas. Els anys de l\u2019adveniment de la dansa moderna, al tombant de segle XX, ja van obrir la porta al redescobriment som\u00e0tic d\u2019occident. S\u00f3n anys de cristal\u00b7litzaci\u00f3 d\u2019influ\u00e8ncies filos\u00f2fiques i ontol\u00f2giques vingudes del mal anomenat \u2018orient\u2019 colonial, per exemple en t\u00e8cniques corporals que conviden a escoltar i entendre el cos hol\u00edsticament, i a recollir-ne els fruits en benefici de l\u2019experi\u00e8ncia vital tant dins com fora de l\u2019escenari. Feldenkrais, Alexander, Mensendieck: t\u00e8cniques que ens ensenyen -ens recorden, millor dit- com respirar, com col\u00b7locar-nos, com moure’ns des de la propiocepci\u00f3 i l\u2019organicitat enlloc de buscar donar vida a una forma imposada des de fora com una cotilla.<\/p>\n

Holisme: Doctrina que considera que certes realitats formen un tot no-reductible a la suma de les seves parts. Que aquesta perspectiva segueix sent una excepci\u00f3 i no una norma en la nostra manera occidental de mirar al cos i les seves experi\u00e8ncies i aparicions a escena ens ho recorda, per exemple, David Shulman en la seva introducci\u00f3 al llibre Masked Ritual and Performance in South India. <\/em>El discurs occidental i acad\u00e8mic sobre fen\u00f2mens esc\u00e8nics com la m\u00e0scara, diu Sulman, segueixen partint sovint del dualisme: \u201cGuiats pel llenguatge, tendim a pensar en la m\u00e0scara com una superf\u00edcie exterior fixa, que amaga un \u2018altre\u2019 \u00e9sser interior, possiblement m\u00e9s real que el de la superf\u00edcie. (…) Pel que sembla, nom\u00e9s un dels dos, cara o m\u00e0scara, pot ser aut\u00e8ntica. L’emmascarament, en definitiva, en l\u2019ontologia europea sovint implica una divisi\u00f3. Per\u00f2 no sempre fou aix\u00ed. Tenim copes de vi gregues amb una cara de Dion\u00eds tallada a la part inferior, a l’interior. Bevent, un\/a primer veia el seu propi rostre natural reflectit en el vi. Un cop consumit, hi veia la seva altra cara, ara identificada amb la del d\u00e9u. Quina cara era la real? (…) Moure’s del punt A al punt B no implica necess\u00e0riament una divisi\u00f3 radical. La reflexi\u00f3<\/em>, en general, \u00e9s un moviment incipient. M\u00e9s precisament, la reflexi\u00f3 \u00e9s moviment com a involuci\u00f3, una torsi\u00f3 o gir cap endins\u201d.<\/p>\n

Fent un salt en el temps i tornat a Humanhood, a la ja mencionada entrevista<\/a><\/span><\/strong> els dos core\u00f2grafs ens parlen d\u2019un moviment similar. Fent infusi\u00f3 de diferents modes de con\u00e8ixer i relacionar-se amb el seu entorn superen la met\u00e0fora de la separaci\u00f3 i la substitueixen, literalment, pel signe de l\u2019infinit. Una imatge que simbolitza un moviment continu i que, com la cinta de Mo\u00ebbius, existeix per obra i gr\u00e0cies de dues cares indissolubles: la interior i l\u2019exterior. El cap a dins, i el cap enfora. En ser preguntats sobre la combinaci\u00f3, en el seu treball, de conceptes provinents de la f\u00edsica i d\u2019altres de l\u2019\u00e0mbit de l\u2019espiritualitat, la resposta de la J\u00falia Robert ho diu tot: els f\u00edsics s\u00f3n m\u00edstics a la seva manera. Pensadors abstractes amb la mirada oberta al m\u00e9s enll\u00e0, al fora, a all\u00f2 que no es pot percebre amb els sentits. La mirada espiritual \u00e9s una mirada similar, per\u00f2 girada endins. Aqu\u00ed no hi ha dualitat, nom\u00e9s difer\u00e8ncia de focus. I a la pe\u00e7a \u221e {Infinit}<\/em> Humanhood juga i combina les dues mirades i direccions a l\u2019hora.<\/p>\n

I el p\u00fablic? On queda el p\u00fablic, en aquest temple pel segle XXI? Qu\u00e8 se n\u2019espera? Seguint en la l\u00ednia d\u2019oferir un ress\u00f2 a les seves paraules, el duo ens explica que esperen de qui els observi una aportaci\u00f3. Una (in)determinada pres\u00e8ncia, una escolta, una implicaci\u00f3 tamb\u00e9 hol\u00edstica amb el que passa a escena. Aquesta manera d\u2019entendre l\u2019acci\u00f3, d\u2019estar asseguts en butaques en la foscor em recorda l\u2019\u00fas que fa la te\u00f2rica de les arts esc\u00e8niques Suzanne Knip-Mooij del terme Theoros<\/em>. Dinamitant el prejudici occidental i molt modern que vincula la condici\u00f3 de p\u00fablic amb la passivitat, Knip-Mooij ens recorda el comprom\u00eds que s\u2019esperava dels espectadors en un passat m\u00e9s lluny\u00e0: \u201cUn theoros<\/em> \u00e9s aquell que t\u00e9 com a \u00fanic deure estar present. Per tant, no es tracta d\u2019una\u00a0 pres\u00e8ncia \u2018normal\u2019, com la que es t\u00e9 en les accions quotidianes del dia a dia. Ens parla d\u2019una pres\u00e8ncia que \u00e9s participaci\u00f3, que forma part integrant d\u2019una festivitat sagrada on es transcendeix la vida quotidiana. (…) La pres\u00e8ncia d’una espectadora o espectador sembla dur amb si una connotaci\u00f3 de passivitat. Un espectador nom\u00e9s mira. Tanmateix, l’experi\u00e8ncia d’una espectadora o espectador tamb\u00e9 es pot entendre com una forma activa d\u2019abandonament, d\u2019abandonar-se a l\u2019experi\u00e8ncia\u201d. Ser Theoros<\/em> \u00e9s ser part\u00edcip d\u2019una unitat original, ser part d\u2019un moviment que aspira a la transcend\u00e8ncia.<\/p>\n

Humanhood treballa amb i des de la respiraci\u00f3 i l\u2019escolta entre cossos en l\u2019espai. Amb el moviment que resulta d\u2019aquesta praxis f\u00edsica construeixen imatges que ens hipnotitzen i que se\u2019ns emporten, apel\u00b7lant tamb\u00e9 a la nostra imaginaci\u00f3 des del terreny del s\u00edmbol i la met\u00e0fora. Dansa que es vol accessible i que ens convida a entrar dins una espiral sense fi per llegir\/sentir les imatges i les energies que n\u2019emergeixen des de l\u2019holisme, des de la suma de ment i cos entesos com un sol tot.<\/p>\n

Jordi Ribot Thunnissen<\/strong><\/p>\n

HUMANHOOD presenta \u2018\u221e [Infinit]\u2019 al Mercat de les Flors del 21 al 24 d\u2019abril de 2022<\/a><\/strong><\/span><\/p>\n