{"id":114799,"date":"2022-10-03T14:24:12","date_gmt":"2022-10-03T14:24:12","guid":{"rendered":"https:\/\/develop.mercatflors.cat\/blog\/?p=2810"},"modified":"2023-06-15T09:49:20","modified_gmt":"2023-06-15T09:49:20","slug":"el-cos-amb-mes-cor-per-quim-noguero","status":"publish","type":"blog","link":"https:\/\/develop.mercatflors.cat\/en\/blog\/el-cos-amb-mes-cor-per-quim-noguero\/","title":{"rendered":"\u2018El cos amb m\u00e9s cor\u2019, per Quim Noguero"},"content":{"rendered":"

“La dansa contempor\u00e0nia a Catalunya va ser un innocent salt al buit.<\/em>
\n[\u2026] Donant voltes a all\u00f2 que podria ser com\u00fa, he arribat a<\/em>
\nsentir-ho com si fos tenyir d\u2019emoci\u00f3, amb una imaginaci\u00f3<\/em>
\nordenada, els diferents components de la dansa. Hi ha qui ho fa<\/em>
\nsobre l\u2019espai i la juxtaposici\u00f3 i hi ha qui ho fa sobre la<\/em>
\nfraseologia, l\u2019estructura o la narraci\u00f3, per\u00f2 no \u00e9s una dansa<\/em>
\nb\u00e0sicament mental [\u2026] hi domina un \u00fas, sobre mitjans de<\/em>
\nproducci\u00f3 limitats, de la imaginaci\u00f3 ordenada que deixa que<\/em>
\nl\u2019emoci\u00f3 tenyeixi les prioritats b\u00e0siques del core\u00f2graf”<\/em><\/p>\n

Cesc Gelabert, en La imatge de la dansa. Vint anys de dansa contempor\u00e0nia<\/em>
\na Catalunya<\/em>. Barcelona: Institut del Teatre, 1993<\/p>\n

Les obres de Maria Rovira s\u00f3n sempre molt ballades. Hi ha moviment i hi ha passos amb sentit. Hi ha ballarins amb t\u00e8cnica i, encara m\u00e9s important, amb pes esc\u00e8nic, amb personalitat i bagatge. Hi ha musicalitat, hi ha pl\u00e0stica, hi ha ritme, hi ha bellesa, sigui des de la for\u00e7a o, tamb\u00e9 sovint, des de la fragilitat. I, des de tot aix\u00f2 que hi ha, emociona, colpeix, trasbalsa, pertorba, atreu, toca el cor, ens captiva. D\u2019entrada, per com polsa la corda d\u2019un instrument que sentim que li importa. El cos que Maria Rovira posa en escena \u00e9s sempre un cos amb cor.<\/p>\n

Mira que hi ha moviment a les seves coreografies, mira que sap alternar i connectar amb flu\u00efdesa i naturalitat solos, duets i tercets amb el grup, que cuida especialment, centre vital de les seves partitures de moviment, per\u00f2, malgrat tot aix\u00f2, la core\u00f2grafa de Matar\u00f3 (i de Barcelona i de Par\u00eds i de Nova York i d\u2019Alemanya i de Buenos Aires i de Col\u00f2mbia i, tant, per\u00f2 tant m\u00e9s, de La Habana, estimada pel Ballet Nacional de Cuba, que la considera internacional, per\u00f2 tamb\u00e9… espanyola, core\u00f2grafa d\u2019arrel i d\u2019arreu, capa\u00e7 de dirigir una companyia de ballet folkl\u00f2ric, de coreografiar per a una de cl\u00e0ssica, de pensar amb mirada contempor\u00e0nia, sigui d\u2019est\u00e8tica expressionista o formada en la modern dance<\/em> nord-americana), malgrat tot aix\u00f2, dic, la core\u00f2grafa de la companyia Tr\u00e0nsit Dansa durant gaireb\u00e9 trenta anys i ara de Crea Dansa des de fa ja tres espectacles que s\u00f3n un viatge de m\u00fasica i llum, Maria Rovira b\u00e9 podria afirmar el mateix que definia una core\u00f2grafa tan diferent d\u2019ella com Pina Bausch; \u00e9s a dir, que per davant del moviment que ens mou, li interessa saber qu\u00e8 ens mou. Aix\u00ed ens commou Maria Rovira: per aquest anar de cara, sense desaprofitar cap element del seu intens, conscient i llarg bagatge.<\/p>\n

Tot va comen\u00e7ar a Matar\u00f3, de petita, als anys seixanta. Era mogudeta, i la seva mare, que sempre ballava (quin goig!) i participava de la vida associativa de la ciutat, la va apuntar a dansa. Ja llavors deia que de gran volia \u201cinventar balls\u201d. Ni tan sols coneixia la paraula \u201ccoreografiar\u201d, per\u00f2 ja es delia per compondre passos de manera an\u00e0loga a com al Conservatori aprenia que es feia la m\u00fasica abans de tocar-la. Als deu anys va ingressar a l\u2019Institut del Teatre de Barcelona, amb gent molt m\u00e9s gran, avan\u00e7ada, doncs, en experi\u00e8ncies i formaci\u00f3 futura. A l\u2019Institut hi estudia dansa cl\u00e0ssica i flamenc, bagatges que li han servit de molt profit de gran, per\u00f2 ja adquireix una mirada plenament contempor\u00e0nia a l\u2019escola del Ramon Sol\u00e9 (no oblidem que va ser el fundador del Ballet Contemporani de Barcelona, la primera companyia independent, d\u2019autor, de Barcelona, la primera contempor\u00e0nia amb t\u00e8cnica neocl\u00e0ssica, mentre el Ramon hi va estar al davant) o amb professors com Gerard Collins, un mestre de fonda influ\u00e8ncia que va resultar fonamental tant a Barcelona com en el seu pas per Val\u00e8ncia. Eren anys de renovaci\u00f3 a l\u2019Institut del Teatre dirigit per l\u2019actor i director Hermann Bon\u00edn.<\/p>\n

L\u2019experi\u00e8ncia internacional comen\u00e7a aviat. Als 18 anys la bequen per estudiar al CID (Centre Internacional de Dansa) de Par\u00eds, on t\u00e9 com a mestre Hans Zulling, el ballar\u00ed preferit de l\u2019alemany expressionista Kurt Jooss. S\u00f3n influ\u00e8ncies molt potents. Rovira sempre ha considerat que va ser una sort poder con\u00e8ixer en persona gent d\u2019aquella generaci\u00f3, que havia estat als escenaris en fites de la dansa del segle XX que avui considerem de llibre. No sols n\u2019adquireix la t\u00e8cnica, sin\u00f3 mem\u00f2ria viva de la dansa i la passi\u00f3 que l\u2019ha alimentada sempre. \u00c9s estant encara a Par\u00eds, en participar en alguns tallers del Centre Americ\u00e0 de la Dansa, que la bequen per anar a Nova York a estudiar a l\u2019escola de Merce Cunningham. L\u2019un i l\u2019altre nom diuen molt de la seva idea de l\u2019aprofitament de la t\u00e8cnica cl\u00e0ssica. No hem d\u2019oblidar que Jooss i Cunningham representen el mateix per a l\u2019evoluci\u00f3 de la dansa moderna que havien heretat (Joss, la dansa expressionista alemanya de Mary Wigman, Cunningham la Modern Dance nord-americana de Martha Graham): concretament, el treball de composici\u00f3 i la mirada radicalment contempor\u00e0nies i d\u2019avantguarda, al mateix temps que l\u2019aprofitament de la t\u00e8cnica cl\u00e0ssica en all\u00f2 que podia servir-los. Rovira ha fet el mateix, fonent bagatges, alimentant-se\u2019n, no sentint-se limitada per cap. Al rev\u00e9s, sap que tot resultat \u00e9s molt m\u00e9s que la suma de les parts.<\/p>\n

Tr\u00e0nsit Dansa (1985-2012) \u00e9s una d\u2019aquelles avui m\u00edtiques \u201ccompanyies hist\u00f2riques\u201d de la dansa a Catalunya, sorgides cada una al final de la Transici\u00f3 al voltant de la figura d\u2019un creador singular: Gelabert-Azzopardi, Metros de Ramon Oller, Danat Dansa de Sabine Dahrendorf i Alfonso Ord\u00f3\u00f1ez, Mudances d\u2019\u00c0ngels Margarit… \u00c9s curi\u00f3s que Mudances i Tr\u00e0nsit, nascudes al voltant de creadores aleshores joven\u00edssimes, adoptessin noms que duen impl\u00edcita la idea de canvi i moviment. Tot era en transformaci\u00f3, aleshores. I les creacions sorgien de les inquietuds reals d\u2019una gent que se li revelaven coses perqu\u00e8 es rebel\u00b7lava contra moltes de les m\u00e9s esclerotitzades. Aquest nervi vital \u00e9s en moltes de les creacions de Tr\u00e0nsit d\u2019aquells anys. La cinquena coreografia de la companyia, El pols de l\u2019\u00e0ngel <\/em>(1992), rep el premi T\u00f3rtola Val\u00e8ncia. I amb la seg\u00fcent, Joc<\/em> (1993), se li atorga el Ricard Moragas. El bagatge t\u00e8cnic amb qu\u00e8 treballava era una conflu\u00e8ncia de tot l\u2019apr\u00e8s, ja des d\u2019una pe\u00e7a com Transtorn<\/em> (1987): expressionisme, t\u00e8cnica cl\u00e0ssica, t\u00e8cniques de la dansa moderna nord-americana com Graham, Limon i Cunningham… D\u2019entrat el segle XXI, en destaca El salt de Nijinski<\/em> (2008), pel que descobreix de valoraci\u00f3 del model interdisciplinar i profundament art\u00edstic dels Ballets Russos i de la seva figura m\u00e9s determinant. Tamb\u00e9 integra amb profit el flamenc en peces com Somorrostro<\/em> (2010) i Carmen<\/em> (2012). I \u00e9s aquesta versatilitat el que se li reclama arreu, sobretot, des de Llatinoam\u00e8rica (all\u00e0 com una novetat molt enriquidora).<\/p>\n

Ja als anys noranta de finals del segle XX havia col\u00b7laborat amb el Ballet Hisp\u00e1nico de Nova York, per\u00f2 \u00e9s sobretot al segle XXI que passa m\u00e9s i m\u00e9s temps a l\u2019altra banda de l\u2019Atl\u00e0ntic. Col\u00b7labora ass\u00edduament amb el Ballet Nacional de Cuba d\u2019Alicia Alonso, per exemple (val la pena destacar-ne Tierra y Luna<\/em>, a partir de l\u2019obra del poeta granad\u00ed Federico Garc\u00eda Lorca), i quan es produeix el final de Tr\u00e0nsit Dansa el 2012, la core\u00f2grafa salta de Matar\u00f3 a Medellin (Col\u00f2mbia) per dirigir el Ballet Folkl\u00f3rico de Antioqu\u00eda. Treballa a molt\u00edssimes companyies de l\u2019Am\u00e8rica Central i l\u2019Am\u00e8rica del Sud, com el Ballet Nuevo Mundo de Caracas o la companyia Maximiliano Guerra de l\u2019Argentina. I una col\u00b7laboraci\u00f3 art\u00edstica molt important \u00e9s la que estableix amb el cub\u00e0 Carlos Acosta: per a la seva companyia coreografia diverses peces, tenen bona sintonia, i \u00e9s per aix\u00f2 que tamb\u00e9 \u00e9s la core\u00f2grafa de Yuli<\/em> (2018), el llargmetratge que la cineasta Ic\u00edar Bolla\u00edn roda sobre la inf\u00e0ncia i la formaci\u00f3 del ballar\u00ed. No ha parat, doncs. La creativitat de Maria Rovira sempre ha servit el moviment (aquell \u201cinventar balls\u201d de petita) i ha estat en moviment, en generosa itiner\u00e0ncia, en tr\u00e0nsit de continu creixement. Ja \u00e9s curi\u00f3s que el substantiu \u201ctr\u00e0nsit\u201d tant signifiqui anar d\u2019un lloc a un altre, com passar d\u2019un estat a un altre, o… tamb\u00e9 l\u2019estat en qu\u00e8 entra un m\u00e8dium o creador.<\/p>\n

Ara la core\u00f2grafa duia m\u00e9s de quinze anys pel m\u00f3n, i no torna al Born en un moment qualsevol. S\u00f3n temps postpand\u00e8mics. Qui m\u00e9s qui menys s\u2019ha preguntat coses. Alguns han deixat darrere p\u00e8rdues importants, amics, germans, pares. La humanitat ha passat comptes com si hagu\u00e9s de fer les coses millor, sovint per oblidar i anar a parar on sempre. A l\u2019antiga L\u2019Odissea<\/em> d\u2019Homer la majoria va tornar r\u00e0pid a la seva vida d\u2019abans. Per\u00f2 n\u2019hi va haver un que no, Ulisses, que en el viatge de tornada havia de fer net i aprendre a ser millor que era. Rovira torna a Catalunya i al Mercat de les Flors, que tan important li havia estat quan duia la companyia Tr\u00e0nsit. Aix\u00ed que hi ha p\u00f2sit personal en els avatars de la pe\u00e7a, dit aix\u00f2 dels \u201cavatars\u201d en tots dos sentits del mot: els \u201cfets\u201d, els successos i estats pels quals un passa i et fan canviar, per\u00f2 tamb\u00e9 els \u201cpersonatges\u201d d\u2019aquest vol simulat que \u00e9s la ficci\u00f3 i a trav\u00e9s dels quals vivim i pensem en imatges. Hi ha identificaci\u00f3 personal en l\u2019autora que torna m\u00e9s madura a casa (forta per tensar i disparar l\u2019arc de l\u2019art amb l\u2019habilitat de sempre), i hi ha identificaci\u00f3 col\u00b7lectiva, despr\u00e9s de la pand\u00e8mia, quan del naufragi d\u2019efectes personals voldr\u00edem sortir-ne col\u00b7lectivament, abra\u00e7ats pel lla\u00e7 d\u2019uns afectes comunitaris m\u00e9s permanents. Aquesta \u00e9s L\u2019Odissea<\/em> dels personatges de Rovira, si ens fixem en qu\u00e8 els disgrega i qu\u00e8 els ajunta al llarg de les escenes, en com creixen junts i com, per via de les actituds, del vestuari i de la llum que els embolcalla, per\u00f2 sobretot de la potent i org\u00e0nica m\u00fasica d\u2019Eduard Iniesta que els sost\u00e9, tot(e)s traspuen tothora quotidianitat i immediatesa, veritat humana.<\/p>\n

No hi ha l\u2019argument d\u2019Homer, hi ha la gesta hom\u00e8rica que la humanitat viu c\u00edclicament. No hi ha l\u2019an\u00e8cdota, hi ha la viv\u00e8ncia \u00edntima que la transcendeix. No es cau en l\u2019arquetip, sin\u00f3 que s\u2019alimenta del mite. Mentre l\u2019arquetip (el clix\u00e9) busca la semblan\u00e7a horitzontal entre les coses, la reducci\u00f3 simplificadora de simple adhesi\u00f3 sentimental, en canvi, el mite opera verticalment i sintetitza, essencialitza, el que ens uneix, el que tenim de com\u00fa, per adquirir gruix hist\u00f2ric i intemporal. \u00c9s universal. A difer\u00e8ncia del clix\u00e9, que \u00e9s l\u2019excreci\u00f3 m\u00e9s pobre i ornamental de les repeticions quotidianes, el mite \u00e9s la medul\u00b7la espinal que ens sost\u00e9, l\u2019ADN germinal que ens basteix (amb \u201cb\u201d i no amb \u201cv\u201d). En aquest sentit, t\u00e9 ra\u00f3 Maria Rovira quan considera L\u2019Odissea<\/em> com el nostre viatge fundacional, c\u00edclicament repetit, i ens convida a viure\u2019l de nou en escena. Creu en una dansa que s\u2019ensenya i ensenya. El teatre sempre ha estat aix\u00f2: una \u00e0gora de tots per a la catarsi de cada un(a).<\/p>\n

Com que Maria Rovira t\u00e9 estudis de piano i composici\u00f3 fets al Conservatori, com a core\u00f2grafa s\u2019ha ent\u00e8s sempre amb els m\u00fasics. Parla directament el seu llenguatge, i no se\u2019ls ha d\u2019adre\u00e7ar amb adjectivacions impressionistes. Aix\u00f2 ajuda. I moltes de les seves coreografies troben en la m\u00fasica un aliat fonamental. S\u00f3n l\u2019eix connector de les tres peces de l\u2019actual Crea Dance Company: el Carmina Burana<\/em>, de Carl Orff, que coreografia part per part, d\u2019acord amb la partitura; el R\u00e8quiem<\/em>, de Mozart; i ara, una composici\u00f3 original d\u2019Eduard Iniesta que exerceix gaireb\u00e9 de columna vertebral dramat\u00fargica d\u2019aquesta L\u2019Odissea.<\/em> Hi ha moments en qu\u00e8 simplement hi marca el to, per\u00f2 en d\u2019altres en delimita claramente el sentit. Treballa el ritme, gaireb\u00e9 amb ressons tribals en alguna escena, mentre que en d\u2019altres moments \u00e9s sobretot t\u00edmbrica, un canem\u00e0s de textures. Quan pertoca, tamb\u00e9 hi ha lirisme mel\u00f2dic. Per polsar la nota que connecta l\u2019espectador amb determinades situacions reals, crea efica\u00e7ment espai sonor amb gravacions de veus com de converses pol\u00edtiques sentides a la r\u00e0dio. I tot plegat hi suma capes, funciona harm\u00f2nicament, i tant pot inquietar-nos en segons quins moments electr\u00f2nics agressius com abra\u00e7ar-nos amb la calidesa solar d\u2019una guitarra ac\u00fastica. Tamb\u00e9 aqu\u00ed hi ha equip, comunitat, \u00e0gora. Un viatge dels sentits per a sorpresa de la ment, de la m\u00e0 del mateix cor que posa cos a les creacions de Maria Rovira.<\/p>\n

Joaquim Noguero<\/strong><\/p>\n

CREA DANCE COMPANY presenta \u2018Odissea\u2019 al Mercat de les Flors del 6 al 9 d’octubre de 2022<\/a><\/strong><\/span><\/p>\n

Links<\/strong>:<\/p>\n

Crea Dance Company by Maria Rovira:<\/p>\n

https:\/\/dancefromspain.feced.org\/crea-dance-company-by-maria-rovira\/<\/span><\/a><\/p>\n

Maria Rovira al programa Barcelonautes:<\/p>\n