Sostenir, impulsar, caure. Les condicions de possibilitat del moviment es regeixen per la gravetat: indispensable per a l\u2019equilibri, per a la gr\u00e0cia. Objecte i vulnerabilitat s\u00f3n sin\u00f2nims, tamb\u00e9 en l\u2019escena. Com els cossos.<\/p>\n
La reguera de forces que afecten els objectes \u00e9s la constituci\u00f3 de la seva complexitat: un batec de traces, l\u00ednies i rastres sempre a l\u2019aguait. De fet, l\u2019etimologia del mot \u201cobjecte\u201d cont\u00e9 aquesta efervesc\u00e8ncia latent: del llat\u00ed obiectus<\/em>, participi que rep l’acci\u00f3 del prefix llat\u00ed ob<\/em>– (damunt) i del verb iacere<\/em> (llan\u00e7ar). Qualsevol llan\u00e7ament \u00e9s sosteniment, impuls i caiguda.<\/p>\n I, en aquesta caiguda, les traject\u00f2ries s\u2019entreforquen. M\u00e9s enll\u00e0 dels recorreguts possibles entre el pes i la lleugeresa, en els objectes s\u2019hi confronten dues forces, dos vectors que, des del creixement i des de l’evanesc\u00e8ncia, es complementen en un equilibri fr\u00e0gil. D’una banda, sobre cada objecte s\u2019hi concentra un p\u00f2sit creixent d’usos, viv\u00e8ncies i vincles: una arquitectura del record basteix la mem\u00f2ria que, subrept\u00edciament, l’impregna fins a l\u2019atr\u00f2fia, l\u2019oblit. Una traject\u00f2ria en forma d\u2019arc.<\/p>\n D’altra banda, tot objecte \u00e9s un proc\u00e9s d’evanesc\u00e8ncia encapsulada. Tard o d’hora, els seus l\u00edmits f\u00edsics es comencen a desdibuixar i a perdre el contorn que subjecta i defineix la seva consist\u00e8ncia. Sovint, i encara dins els confins d\u2019un \u00fas convencional o ordinari, comencen a clivellar-se i a traspuar, furtivament, la seva extinci\u00f3. Processos naturals o accidentals (rovell, putrefacci\u00f3, corcs, humitat, el foc) i voluntaris o derivats de l’\u00fas (desgast, trencament, reciclatge) garanteixen un proc\u00e9s indefugible d’acabament, cloenda i dissoluci\u00f3. Una caiguda.<\/p>\n El mateix joc de correlats que tensa el fil que hi ha entre l’abs\u00e8ncia i la pres\u00e8ncia en el pla del lloc, guiat pel pes de l’enclavament i les traject\u00f2ries de l’impuls i el trasllat, podem jugar-lo al tauler del record. Si la condici\u00f3 del moviment i de la manipulaci\u00f3 d’objectes \u00e9s el sosteniment de l’equilibri davant la caiguda, tamb\u00e9 ho \u00e9s la restituci\u00f3 de la seva mem\u00f2ria, de la seva integritat. Els seus negatius tamb\u00e9 poden ser una condici\u00f3 v\u00e0lida: la p\u00e8rdua, la destrucci\u00f3, l’emblanquinat.<\/p>\n IF Barcelona, des del seu naixement, abranda aquest tauler i posa en escena la vulnerabilitat de tot equilibri: desdobla amb figures, emmascara, juga amb miralls que multipliquen els possibles, estira els fils que s\u00f3n tant la guia a trav\u00e9s del laberint com la resist\u00e8ncia a la gravetat i a la caiguda.<\/p>\n Aquest 2022, la biennal presenta una edici\u00f3 en forma de recapitulaci\u00f3. Al llarg de gaireb\u00e9 un mes s\u2019embasta un seguit de traject\u00f2ries, impulsos i quimeres que, en la seva maduresa, configuren un recer des d\u2019on atendre els marges. Elisa G\u00e1lvez i Juan \u00dabeda, de El canto de la cabra, conviden amb Gota a gota<\/em> a una celebraci\u00f3 de la vida, de la mort i dels finals, amb dos mil fils que pengen del sostre i sostenen l\u2019arquitectura de la vulnerabilitat. Macarena Recuerda Shepherd es multiplica, divideix i transmuta en un joc de miralls a The watching machine<\/em>. Xavier Bob\u00e9s, a Corpus<\/em>, fa un desplegament de disjecta membra<\/em>, membres \u2013o fragments\u2013 manllevats d\u2019altres d\u2019unitats o ordres de sentit que, a partir de la seva reconfiguraci\u00f3, constitueixen constel\u00b7lacions que conviden, sempre, a un viatge ins\u00f2lit i proper. Federica Porello desplega un espai de possibles entre la gravetat i la lleugeresa a NOWHEN<\/em>. Jaime Refoyo planteja un espai des d\u2019on preguntar-nos sobre les traces i les empremtes. Xesca Salv\u00e0 obre les cases al joc i a l\u2019escolta. El deg\u00e0 de la llum Tadeusz Wierzbicki esquerda les maneres en qu\u00e8 hem mirat fins ara.<\/p>\n