‘Un espai escènic d’indagació per a cinc intèrprets excepcionals i amb un gran bagatge creatiu’

The black body, the blue mind and the fluorescent guts és una indagació en la naturalesa de l’esdeveniment que té lloc quan cinc ballarins-performers es troben a l’espai escènic, sense major (ni menor) propòsit que el de sostenir l’instant per a oferir-lo al públic.

Sònia Gómez ha convidat cinc intèrprets excepcionals i amb un gran bagatge creatiu i escènic a respondre la pregunta: Què pensa l’intèrpret quan està actuant a escena?

La proposta per a Magí Serra, Núria Guiu, Elisa Keisanen, Guillem Mont de Palol i Pere Jou és escenificar la representació dins de la representació.

En aquest espai entre les entranyes de la feina, la dificultat i la necessitat de crear un espectacle (i el plaer d’estar fent-lo), els intèrprets han de decidir què volen ensenyar, què aposten per compartir.

MAGÍ SERRA. L’home transparent, és imprevisible. La seva vis còmica està a l’alçada dels seus solos de dansa.

NÚRIA GUIU. Llum i foscor, busca més enllà de l’aparent. Meravellosa, misteriosa, provoca curiositat, la segueixes.

ELISA KEISANEN. L’estrangera, ironia finlandesa en poques paraules. Subtil i discreta, però també volcànica.

GUILLEM MONT DE PALOL. Gentleman, diplomàtic, sempre disposat a que la peça tiri endavant. Busca la significació, gaudeix, dóna confiança pel seu saber estar.

PERE JOU. Dur vs Dolç, no té pèls a la llengua. Sempre està “al quite”, és atent, enginyós, precís.

Crea “jaleo”, bon rotllo.

L’espectacle, els moviments, les paraules, els detalls, el joc… són capes que es representen i es composen en el moment present. Les ocurrències estan acompanyades per una atmosfera vibrant en un espai multicolor on els cossos són engolits per textures també multicolors i altres formes somàtiques.

La representació juga a compartir l’”impertinent” art escènic, que tant estimem.

Un acte d’amor suprem, hilarant, ultra complex i al mateix temps Chachi Piruli!

L’escena convoca sempre una singularitat: delimita un perímetre espai-temporal, convida uns cossos concrets, prepara les condicions per a un esdeveniment. No es tracta només de crear alguna cosa junts, sinó, sobretot, de despertar l’atenció al que ja passa de forma imperceptible, minúscula, i tractar d’amplificar la seva ressonància.