Recomanacions del públic de París de l’artista CHRISTIAN RIZZO

“En aquesta obra, la poesia de Christian Rizzo es veu magnificada pel batec incessant dels ritmes en els cossos. Aquest grup d’homes del qual podríem esperar una impetuositat convencional desbarata els tòpics de la masculinitat. La circulació infinita traça espais i aliances que mai es tanquen. Els cossos s’equilibren els uns amb els altres. L’espectacle m’ha agradat molt perquè respon al meu desig de reciprocitat en les relacions humanes. Els músics que hi ha dalt de l’escenari són també els ballarins de les seves partitures. Aquesta obra és un viatge entre allò conegut i allò desconegut. Molt suau, però també embriagador, com el solo de Kerem Gelebek enmig de l’espectacle, que dibuixa una dansa silenciosa i lleugera que voldríem que no s’aturés mai més.”

Nathalie Collantes

__

“M’he decidit per aquest espectacle, amb l’abonament de Relais jeunes, perquè és una rara ocasió de veure homes ballant junts i no «combatent» entre ells; una altra raó és l’aportació impagable de dos músics, que va més enllà d’una al•lusió còmplice a les danses en grup (l’expressió grupal en espanyol és clara) i de la joia que les danses tradicionals transmeten als que hi prenen part.”

Marina Rocco

__

“El que recordaré d’aquesta obra és que ens mostra senzillament homes.
Homes junts, a l’uníson, units per estar plegats, per donar i compartir.
Una música de base de percussió vibrant, dominant i que reforça el grup, la unitat del grup.
Tants timbres sonors com individus lluminosos, amb un pas furtiu, recelós, taciturn, que es precipiten a terra en esclats d’humanitat, primerament amb passos incerts, dolorosos, furtius, i després aplegats, desplaçats, reubicats; amb els braços penjants, oscil•lants, enllaçats, espatlla amb espatlla, sostenint-se, recolzant-se, i finalment drets.
És una escriptura fina, precisa, hàbil, astuta, impregnada d’humilitat i de gran suavitat. És una obra que m’agrada molt perquè parla de nosaltres, dels homes, que voldríem i volem estar dempeus… plegats.”

Sylvain P. Labartette