Un oceà de colorits teixits, una jungla de postal, un enorme llit comunal, tots els tons de pell del món cobreixen en onades l’escenari d’Encantado, la nova obra de la coreògrafa brasilera Lia Rodrigues. El lent desplegament d’aquesta labor de retalls, una veritable catifa voladora per a la imaginació, obre la peça per a onze ballarins.
L’escenografia, d’aclaparadora bellesa visual, està composta, de fet, per aproximadament un centenar de flassades, comprades en un mercat de Rio per Lia Rodrigues que, com és ben sabut, és amant dels materials modestos i mundans. El retaule inicial, d’una composició vellutada impecable, aviat es desferma i esclata sota els garbuixos dels ballarins, que agafen els teixits per decorar la seva nuesa i vestir-se amb passió, només per treure-s’ho tot després amb un moviment sobtat de cap. Les flassades volen, onegen com banderes o espeteguen com fuets, a mesura que van apareixent diferents criatures, cadascuna més estranya que les anteriors. Allà, una sirena gegantina remena la seva cua de peix; aquí, una bola roda per la seva gropa; més enllà, una divinitat xamànica giravolta… Un tigre mossega una rosa que, al seu torn, ha estat engolida per una serp, mantinguda a distància per un estrany encantador de serps.
Aquesta salvatge i lliure exploració, entre el camuflatge i el transvestisme, porta una gran ràfega d’infantesa i alegria
Aquestes mil i una meravelles en transformació il·lustren la principal font d’inspiració de Lia Rodrigues, com ella mateixa explica al programa: el florent i màgic món dels «encantados», al qual fa referència el títol de la peça. Es tracta d’uns éssers afroamericans, esperits de la natura, que es desplacen entre el cel i la terra i adopten diferents formes. La repetitiva música de l’espectacle, composta per cançons del poble guaraní dels mbya que es van cantar a Brasília el mes d’agost durant les manifestacions dels indígenes pel reconeixement de les seves terres, constitueix una persuasiva crida al ritual.
Identitats plurals i contradictòries
Les constants metamorfosis dels artistes s’encavalquen a mesura que es van lligant i lliscant dins els teixits. Les successives mutacions, acompanyades de crits i ganyotes, com és habitual en el cas de Lia Rodrigues, posen també en relleu el tema de la invenció del propi jo, de les identitats plurals i contradictòries que ens provoquen, i de totes les possibilitats que tenim al nostre abast. Dona, home, meitat l’una, meitat l’altre, planta o animal, escultura vivent, els cossos s’esvaeixen i deixen de mostrar-se com ells mateixos. Aquesta exploració lliure i salvatge, entre el camuflatge i el transvestisme, porta una gran ràfega d’infantesa i alegria.
En aquest conte coreogràfic, de colors enlluernadors, reconeixem el gust per la rebel·lió, sempre present a l’obra de Lia Rodrigues, en especial a la seva darrera peça, Fúria (2018), una obra més fosca i exigent. A Encantado, adopta la forma d’una desfilada, de vegades fins i tot de passarel·la de moda, amb l’evident talent de la coreògrafa per moure un gran grup. La nuesa dels artistes, l’economia visual de la intenció, paradoxalment tan tensa com desbordada, sostenen fermament aquest teatre físic, atiat per contraforts i les situacions que impliquen. Només hi ha un però: en estirar constantment el fil d’aquesta festa tèxtil, es rebrega una mica.
Rosita Boiéssiu
Le Monde, 11 de desembre del 2021
lemonde.fr, 12 de desembre del 2021
LIA RODRIGUES presenta ‘Encantado’ del 4 al 6 de maig de 2023 al Mercat de les Flors
